Barcelona · L'anunci electoral del 28 de novembre buscava, entre d'altres coses, tenir una visita papal a Barcelona tranquil·la. Bé... tranquil·la o fotografiable. Ara sembla que tot són presses per veure qui es pot fer una foto amb el Sant Pare. Zapatero ja ho ha  anunciat i sabem de les corredisses del president Montilla i de l'alcalde Hereu. Suposo que tots tres ho faran en un exercici profund de coherència. Voldran recriminar-li en públic els reconeguts casos de pederàstia per part de membres de l'Església? En això, el Sant Pare s'avança i demana perdó arreu, profundament afligit.

Caldrà que expliquin, especialment Montilla, que amb ell de President estan fent el trànsit perquè a Catalunya els pessebres siguin postals d'hivern o les vacances de Setmana Santa les de primavera o potser li exposaran la Llei de Llibertat Religiosa? Són totalment imprevisibles i potser tot plegat és molt més senzill. En època de lideratges tous aquí, a Espanya i a gairebé a tota Europa, potser tan sols busquen la foto, igual que va fer Zapatero amb el Rei del Marroc, no?

En qualsevol cas, penso que cal que aprofitin l'ocasió, preguntin al Sant Pare i procurin aprofundir en una frase seva pronunciada en el darrer viatge a Anglaterra: "Si els principis ètics que sostenen el procés democràtic no es regeixen per res més sòlid que per l'estricte consens social, aquest procés es presenta fràgil".

Fóra molt bo que intentessin entendre que sota aquesta frase s'amaga una denúncia en tota regla a la pèrdua de valors, i (sense ell saber-ho) a tota una cantarella de discursos i titulars tripartits sota els quals han evidenciat la seva manca de lideratge, de coratge, el seu ocupar el poder per ocupar-lo i perpetuar-s'hi... Cal que qualsevol societat reconegui en els seus membres l'espiritualitat i allò que és transcendent com a millor mecanisme per teixir allò col·lectiu. Hauria de ser la lliçó que en tragués tothom que es reunís amb el Sant Pare. No és un tema de fe, ni de creença religiosa, sinó el convenciment que els valors construeixen societats més sòlides i més pròsperes.

Perquè el curt termini tant en política, amb declaracions i contradeclaracions, com en economia, amb una voluntat de riquesa material immediata, són l'antítesi de la prosperitat real, aquella fonamentada en valors espirituals compartits. Més val tard que mai, si és que els serveix per a alguna cosa....