Barcelona · Cada vegada és més evident l'opció de l'esquerra abertzale per l'exclusivitat de la via no violenta en la lluita per la independència del Païs Basc. L'acte de dissabte passat a Iruñea i el document que hi va fer públic, que haurà de guiar els estatuts del nou partit polític que ja han anunciat que presentaran, no deixa cap mena de dubte. Per si encara en quedava algun sobre què va significar el canvi d'estratègia aprovat després del darrer debat intern, contingut a "Zutik Euskal Herria" ("País Basc dempeus").

N'hi ha prou de llegir què diu sobre "els principis d'intervenció política" el document -titulat Cap a un nou projecte polític i organitzatiu-, quan es refereix a aquest "nou projecte organitzatiu", "marcant un punt d'inflexió i superació de models anteriors": "...lliure -diu- d'interferències, subordinació o cap condicionament, i amb plena autonomia en les reflexions i determinació de la seva línia política. Totes elles, exigències indissociables d'un projecte polític que pretén situar la societat, les seves dones i homes, com a protagonistes únics dels canvis polítics i socials". I encara: "Una activitat exercida per vies exclusivament pacífiques i democràtiques. Entenem que només des del respecte als principis democràtics es poden concitar majories institucionals i socials que facin avançar el procés cap a un escenari de vigència real dels drets individuals i col·lectius en el camí dels nostres objectius independentistes i socialistes. Per això, el compromís d'aquest nou projecte amb les vies exclusivament polítiques i democràtiques ha de ser ferm i inequívoc, no subjecte a variables tàctiques o factors conjunturals i, per tant, haurà de rebutjar l'ús de la violència, o l'amenaça de la seva utilització, per aconseguir objectius polítics".

S'ha exigit reiteradament des dels poders imperials espanyols a l'esquerra abertzale que es desmarqués de la via armada per poder actuar dins de la legalitat imposada, denunciada també reiteradament, fins i tot pel Ple de Parlament Basc anterior a la il·legalització, com una imposició antidemocràtica que ha marginat milers de persones de l'exercici dels drets polítics més elementals. Llegint aquests paràgrafs del document fet públic dissabte, sembla com si l'esquerra abertzale hagués incorporat fins i tot textualment frases de portaveus diversos del PSOE i el PP marcant-los el camí de la legalització. ¿Quina altra condició més se'ls podrà exigir a partir d'ara per impedir-los fer política?

Certament, ETA encara no ha declarat -com li han demanat els firmants de la declaració de Brussel·les i els de l'Acord de Gernika- un alto el foc permanent, unilateral i verificable. La mateixa esquerra abertzale, entre molta altra gent al País Basc i fora d'ell, espera que aquesta declaració arribi com més aviat millor. No solament per afavorir la legalització de l'activitat política de l'independentisme d'esquerres sinó també per començar a abordar el final definitiu de la mateixa organització armada. Però això ja no és significatiu: l'allunyament de l'esquerra abertzale de l'estratègia bèl·lica, el rebuig explícit de l'ús de la violència que es conté en la declaració de dissabte, és tan radicat que posaria a ETA fora de l'òrbita de l'independentisme d'esquerres basc majoritari i la condemnaria a ser una organització sense suport polític significatiu si persistís en la pràctica de la lluita armada.

Davant d'aquestes evidències, encara sobta més l'obsessió del govern de la monarquia espanyola de mantenir la via repressiva, com ho demostra la ridícula aprovació divendres passat, de la mà del PP, d'un nou projecte de reforma de la llei electoral per fer més difícil encara la participació política de l'independentisme d'esquerres basc encara il·legalitzat. Segons l'inefable ministre Rubalcaba, per evitar que els donin gat per llebre. Mentre l'expresident espanyol Felipe González es vantava fa ben poc, amb total impunitat, de la seva capacitat de decisió sobre la vida i la mort dels altres en l'època dels GAL.