Convergència i Unió va abandonar l'hemicicle i no va votar, tot i que va fer una intervenció en contra de la reforma constitucional. És difícil entendre aquesta actuació en solitari, malgrat les explicacions que van fer en Duran a Madrid i en Francesc Homs a Barcelona, si no és per marcar diferències respecte de la resta de grups parlamentaris catalans.

És un contrasentit que CiU s'hagi passat les dues setmanes anteriors a aquesta votació reclamant un front català per actuar conjuntament a Madrid perquè, segons ells, aquesta reforma constitucional suposa un pas enrere per a l'autogovern de Catalunya i limita les competències de la Generalitat i, ara, hagi actuat en solitari sense buscar aliances amb els altres partits catalans.

Tothom sabia que el PSC hi votaria a favor malgrat que havia fet la mateixa comèdia de sempre. Primer criticar la decisió dels seus caps de Madrid, després dir que estaven molt enfadats i que  decidirien el sentit del seu vot i finalment votar-hi a favor, tenen  el guió ben aprés.

A Catalunya sabem que amb el PSC no hi ha res a fer mentre no hi hagi canvis radicals a la direcció del partit, canvis que no es preveuen, ara per ara, en el proper congrés de la formació ni mentre  continuï la Carme Chacón, fidel seguidora del PSOE, com a candidata a Madrid.

Caldrà esperar altres ocasions per veure la tan anhelada unitat d'acció catalana a Madrid. Aquesta hauria pogut ser una bona ocasió perquè CiU liderés aquesta unitat. Als catalans ens falta sentit d'estat, el mateix sentit d'estat que tenen el PP i el PSOE quan es tracta de defensar els interessos d'Espanya, ells són capaços d'aparcar les desavinences i actuar conjuntament. En canvi a nosaltres ens poden més les petiteses i els nostres partits polítics actuen d'acord amb els interessos de partit.

Als partits polítics catalans els poden més els seus propis interessos que la construcció nacional de Catalunya. Per això haurà de ser la societat civil catalana qui lideri aquesta construcció nacional, tal i com han fet durant anys algunes entitats del país, tal i com van fer els organitzadors de les consultes sobre la independència i tal i com es proposa fer la futura Assemblea Nacional Catalana.

Només quan la societat civil catalana sigui prou forta, quan la base social de l'independentisme sigui prou àmplia i els partits polítics vegin que no tenen res a perdre i molt a guanyar faran el pas endavant per liderar el procés d'independència.

En altres països europeus, com Montenegro o Escòcia, han estat els partits polítics els qui han iniciat la reconstrucció nacional i han arrossegat la població cap a posicions sobiranistes. A Catalunya haurà de ser la societat civil qui arrossegui els partits polítics cap a la independència.