A la recta final de les eleccions a Corts espanyoles, resta clar que la lluita contra la crisi i l'exigència d'un pacte fiscal que posi fi a l'espoli que pateix el nostre país, han estat els arguments principals de la gent de CiU per demanar, de nou, la confiança als electors catalans.
I és clar, hem reiterat la importància de garantir que els vots de la gent de Catalunya, es donin a partits no sucursalistes. L'única força que tindrà veu pròpia a les Corts espanyoles serà CiU.
Però, em sembla que les eleccions d'aquest 20 de novembre, políticament, van més enllà. Són unes eleccions en les què el desig de més llibertat i més capacitat de decidir per nosaltres mateixos, necessiten trobar un reflex en els resultats electorals. Tot l'esperit del 10 de juliol, la mobilització social al voltant de les consultes populars sobre el dret a decidir, o el consens social al voltant de la necessitat d'acabar amb la xacra del dèficit fiscal, només podran esdevenir realitats palpables, en la mesura que les eleccions del 20 de novembre siguin guanyades pel nacionalisme català. Seria molt poc creïble l'exigència del dret a decidir o la reiteració de la nostra independència fiscal, si fossin el PSOE i el PP els qui guanyessin les eleccions a Catalunya. Només la concentració de tot el vot catalanista, des del sectors més moderats fins els més convençuts partidaris de la independència, sota les sigles de CiU, dóna a Catalunya la força que ens cal per reclamar més llibertat.
Són també aquestes, unes eleccions en les què les demandes de més i millor democràcia, d'una política més vinculada a la vida de la gent i de més responsabilitat respecte a les generacions futures, han estat més presents que mai en les ments de milers de ciutadans. A partir, del 20 de novembre a Catalunya haurà arribat l'hora dels grans acords de país. Acords per superar la crisi, per garantir un model de societat basat en la cohesió, per assegurar la igualtat d'oportunitats i la mobilitat social, i per construir una democràcia més oberta i transparent. Toca fer política de veritat, més enllà del càlcul partidari i a curt termini. No ens podem permetre el luxe de tornar a equivocar-nos. El país ni s'ho mereix ni s'ho pot permetre.
La garantia del progrés i el benestar té més a veure amb 'més Europa' que no pas amb 'menys Europa'"
I finalment, tot plegat té a veure amb Europa. La sortida a aquesta crisi de l'endeutament privat i públic, i la generació del creixement econòmic que ens ha de permetre tornar a crear llocs de treball, probablement, té més a veure amb les decisions que es prenguin a nivell europeu, que no pas ja estrictament, de les que es puguin promoure des del Govern espanyol. I la garantia del progrés i el benestar de les generacions futures té més a veure amb "més Europa" que no pas amb "menys Europa". Fins i tot Alemanya avui, es ja massa petita per garantir per ella sola, el futur dels seus fills en el nou món en el que hem entrat. Catalunya i el catalanisme han de recuperar la seva vocació europeista i alhora defensar a Europa, aquelles polítiques que als europeus com nosaltres, ens són imprescindibles per garantir el nostre futur com a societat. També les eleccions tenen a veure amb Europa.
Sí,aquest 20 de novembre és molt polític; potser com mai ho han estat unes eleccions espanyoles. Hi té a veure amb més llibertat, millor democràcia, i més Europa. El país no fallarà, n'estic convençut.
