Barcelona ·
Mentre ETA i el govern del Regne d'Espanya segueixen enrocats en la via militar, reforçada ara amb la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg a favor de la il·legalització de l'esquerra abertzale, al País Basc segueixen les iniciatives en favor d'una pau negociada. A banda de l'estratègia de l'esquerra abertzale, d'organitzar el front sobiranista, sempre
condicionada per l'exigència d'altres possibles integrants en el sentit que abans ETA ha de posar fi a l'activitat armada, diversos grups mantenen la flama de la pau fruit de la negociació. I ho fan, tot i ser conscients que l'actual conjuntura no hi és propícia: ETA ha atemptat contra una casa-caserna de la guàrdia civil a Burgos, i l'endemà hi ha tornat a Mallorca, deixant dos guàrdies civils morts, mentre l'Audiència Nacional prepara més judicis per activitats polítiques de l'esquerra abertzale. El primer dels quals podria ser contra 22 electes bascos de l'associació d'alcaldes i regidors Udalbiltza, la primera institució de coordinació municipal entre els set territoris, més enllà de les fronteres polítiques i administratives. Institució desarticulada pel jutge Garzón l'any 2003, just abans de les eleccions municipals i forals. La fiscalia demana penes d'entre 10 i 23 anys per als acusats.
"s precisament en aquests moments de dificultats extremes -em deia fa un any un dels promotors d'aquestes iniciatives per una pau negociada- quan cal aprofundir l'alternativa activa no violenta i la coordinació dels esforços perquè, quan la conjuntura sigui més favorable, la nostra feina doni fruits". Una d'aquestes iniciatives és Artamugarriak -artistes bascos per la pau- que, juntament amb d'altres catorze col·lectius, va organitzar el juny de l'any passat a Donosti les trobades/solasaldiak sobre Noviolència Activa i, també amb d'altres col·lectius, l'agost següent, la Marxa per la Sal -evocant les mobilitzacions convocades per Gandhi per la independència de l'Índia- coincidint amb el centenari del naixement de l'escultor Jorge Oteiza.
Després d'un any de mantenir activitats diverses amb d'altres col·lectius, entre elles els quinzennals cercles de cadires on seu la gent convocada, escenificant el diàleg reclamat, en diversos indrets del País Basc, Artamugarriak -dins la iniciativa més àmplia Batzart- convoca per diumenge vinent una trobada a Agiña, estació neolítica i lloc mític de la cultura basca. El lloc on Oteiza va instal·lar el seu monument a Aita Donostia i, el desembre de l'any passat, van ser escampades les cendres del cantant basc Mikel Laboa.
La trobada és una convocatòria a escenificar, en aquest lloc tan significatiu de la cultura basca, i tan estratègic políticament -en la muga entre Guipúscoa i Navarra-, el cercle de cadires, inspirat en altres cercles: com els cromlecs prehistòrics o els artamugarriak, fites de pedra -sovint cilíndriques- a l'entorn de les quals es reunien els bascos per dirimir sobretot conflictes de límits de boscos o pastures. "cromlec a cromlec, cercle a cercle, teixint una xarxa de petits nodes per la pau en la nostra terra", diu la convocatòria.
D'altra banda, Lokarri -l'organització social per la pau que va succeir Elkarri quan aquesta es va dissoldre en començar el darrer procés de pau, i que va impulsar diverses iniciatives com, quan la treva ja perillava, la proposta d'un referèndum sobre el dret de decidir, abans que el plantegés el lehendakari Ibarretxe- ha posat en marxa un Observatori Social del procés de pau. Aquest Observatori pretén "conèixer què opinem els ciutadans i ciutadanes sobre la pau i la convivència i aportar noves idees i propostes que contribueixin a avenços significatius". Mitjançant un qüestionari a les persones que s'hi hagin apuntat com a observadors, cada trimestre l'Observatori fa públic un informe amb tres parts: les dues primeres, fixes, sobre l'evolució de la percepció social sobre la pau i sobre fets rellevants que hagin passat en aquell període; la tercera, específica sobre un tema diferent cada trimestre.
El primer d'aquests informes, corresponent a la primavera del 2009, s'ha fet públic fa poc. Com no podia ser d'altra manera -segons el resum que en fa Lokarri-, la percepció social que se'n desprèn és negativa, respecte de la situació del procés de pau. L'absència de diàleg i la violència d'ETA són considerats els principals problemes pels participants en l'observatori, seguides a distància per les il·legalitzacions. "Més de la meitat dels participants considera -diu el resum- que no es donen les condicions, mentre que una de cada tres manifesta que sí que es donen".
Gairebé tots els participants proposen, però, l'obertura d'un procés de diàleg multilateral, plural i sense exclusions. "Un nombre important de participants -diuen les conclusions- considera que no és possible un acord per l'allunyament en les posicions de cadascú". D'altres aportacions reclamen la fi de la violència, treballar l'empatia respecte de qui pensa diferent, facilitar la participació de la ciutadania i derogar la llei de partits. El 57% dels participants diu que ETA ha de desaparèixer ja, tot facilitant el seu final mitjançant el diàleg. Més de la meitat considera que el canvi al Govern basc serà negatiu per aconseguir la pau.
Una mostra, doncs, entre d'altres iniciatives diverses, que, tot i el cansament generalitzat i el desencís pel fracàs del darrer procés de pau, encara queden al País Basc persones que treballen per trobar-hi una sortida negociada, lluny de l'estratègia de la violència que només porta dolor i impotència sobretot als més febles. Una mostra, també, que potser ara -tot i les greus dificultats- pugui anar-se consolidant una participació més àmplia i plural de la societat civil en el procés. Una de les mancances de l'anterior negociació, que va dependre massa dels agents negociadors i va comptar amb poc suport social organitzat més enllà dels partits.
