El periodista Ignasi Aragay ha indicat a un article que els catalans "no hem tingut més remei que ser cosmopolites: parlar idiomes, veure món".

"Principalment, per cinc raons --ha esmentat a l'article Catalunya serà cosmopolita o no serà--. Primera. Com que se'ns ha privat de poder real a Barcelona i se'ns ha posat molt difícil exercir-lo a Madrid, hem hagut d'anar a Brussel·les o més enllà a provar sort per fer política i negocis. Fa temps que som globals".

L'autor de l'article ha continuat: "Segona. Com que se'ns ha acomplexat amb la pertinença a una cultura petita, hem sentit la necessitat de demostrar la connexió amb les grans cultures del món, començant per l'espanyola. I ho hem fet."

"Tercera. Com que Barcelona no ha tingut el trampolí de ser capital d'estat, s'ha esforçat a mirar enfora i fer que la miressin. Ha treballat per ser una petita gran capital internacional a través del comerç, la cultura, l'esport... Això ja era així al segle XVII, com ha demostrat Albert Garcia Espuche a través de les ruïnes del Born" ha reblat.

Finlament Aragay ha esmentat la quarta i cinquena raó: "Com que som en una cruïlla mediterrània estratègica, la geopolítica ens ha modelat. [...] Cinquena. Les derrotes polítiques i militars també ens han obligat a l'obertura de mires". Per aquests motius Aragay ha conclòs que "la idea d'una Catalunya tancada, pobletana i capficada no s'aguanta".

"Fer passar l'independentisme per això és un error o és mala fe. L'independentisme respon a una evolució política lligada precisament a aquesta voluntat cosmopolita, amb la necessitat d'obrir-se encara més al món" ha sentenciat.