El catedràtic de la Universitat de Princeton, Carles Boix, ha dit a un article que el model de ciutat encetat a Barcelona durant els Jocs Olímpics "va generar les seves pròpies contradiccions": "Una economia d'hosteleria i construcció és molt més volàtil que una economia "productiva" [...]. El mercat laboral és dual [...]. El mercat de l'habitatge presenta tensions considerables".

A l'article Bar-cel-ona Boix hi ha continuat dient que totes aquestes contradiccions "expliquen segurament l'embranzida de Barcelona en Comú" i ha dit que "al cap i la fi, Ada Colau i la seva coalició són els hereus directes de l'esquerra que va inventar el model que diuen que detesten i que ara volen escapçar". "De fet --ha continuat--, una bona part de l'esquerra intel·lectual de la Transició que va donar suport al projecte urbà del PSC ha passat a apadrinar aquesta nova esquerra".

"En tot cas, Barcelona en Comú té dos problemes greus --ha sentenciat Boix--. Primer, no haver presentat un projecte creïble de creixement per a la ciutat. Almenys els alcaldes que hi ha hagut fins ara entenien que, per repartir, primer cal produir i créixer. Segon, no entendre les arrels polítiques del model postindustrial barceloní".

L'autor ha conclòs que superar aquest model "(el d'hotels i turistes de sorra i soroll)" requereix tenir una "sobirania fiscal i política de la qual Catalunya (i per tant, Barcelona) no gaudeix" i ha indicat que "construir un pol del coneixement internacionalment competitiu, per exemple, implica diners i capacitat reguladora", un tema sobre el qual Colau "tira pilotes fora".

"Aquesta manca de realisme abocarà la ciutat al fracàs si arriba a governar" ha conclòs.