L'historiador Joan B. Culla ha indicat a un article que "cada dia és més versemblant que el dinar de marres [entre Sánchez-Camacho i Álvarez] s'està convertint en la tomba política d'Alicia Sánchez-Camacho".

"D'una banda ─ha explicat a l'article Esmorzar letal─, han anat augmentant les sospites que la presumpta víctima de l'enregistrament de la trobada no era tal víctima, sinó més aviat còmplice [...]. D'altra banda, l'acord en virtut del qual, fa un parell de setmanes, Sánchez-Camacho va atorgar a Mètode 3 el seu "més ampli perdó" [...] indueix a pensar que el màxim interès personal de la senyora Alícia no és aclarir els fets sinó, més aviat al contrari, sepultar sota paletades de silenci i oblit".

L'autor de l'article ha sentenciat que "la gradual i inexorable difusió del contingut de la xerrada entre les senyores Sánchez-Camacho i Álvarez està causant un dany irreparable a la imatge tant interna com externa de la presidenta del PPC" una imatge la de Camacho que, a la xerrada, "hi apareix com una barreja explosiva de frivolitat, imprudència, arrogància i irresponsabilitat; algú capaç d'atribuir, per una banda, vara alta sobre certs policies i fiscals, i al mateix temps de formular gravíssimes acusacions contra algun coreligionari avui molt haut-placé en l'estructura del poder estatal".

"Resumint: un perfil d'indiscreció i lleugeresa que, a la setena planta de la seu de Gènova 13, es considera poc compatible amb el lideratge català del partit de Rajoy en uns temps tan crucials com els que s'acosten" ha conclòs.