Barcelona ·
Vicenç Villatoro analitza a USAP. Catalans. Política' publicat a l'Avui, el tractament que ha rebut l'equip de rugbi de Perpinyà, flamant guanyador de la lliga francesa, per part de la premsa de París, amb frases com "la USAP ha estat el millor equip, i Catalunya, que regna a Europa en futbol, és ara reina de França en rugbi".
"Aquestes frases no pertanyen a cap publicació de catalanisme abrandat i imperialista", explica Villatoro, sinó que són de l'edició digital de l'Equipe. "Al llarg de la seva crònica, -continua- L'Equipe parla sempre de "les catalans", igual que fan tots els diaris francesos".
Arrel de la frase, doncs, Villatoro constata que "per L'Equipe, la USAP de Perpinyà i el Barça campió d'Europa pertanyen a un mateix espai, són part d'una mateixa cosa: Catalunya. Dit d'una altra manera, per a un diari profundament francès, la USAP és tan catalana com el Barça". "I això -explica- contrasta amb moltes coses. Amb el silenci de Madrid. Amb la ignorància dels que s'indignen perquè alguns des de Barcelona anomenem catalans als de la USAP". Però, explica l'autor, també contrasta "amb les dificultats de tots plegats per considerar el que passa a Perpinyà com una cosa que passa a casa nostra, en un espai que compartim. A Catalunya, en definitiva".
"Altra cosa -diu Villatoro- és la significació política que es pugui donar a això", ja que "molts seguidors, que volen ser catalans, no ho veuen incompatible amb ser francesos" i "quan L'Equipe reconeix que existeix Catalunya no creu que aquesta realitat emocional, identitària, cultural, fins i tot lingüística, hagi de tenir expressió política".
Per Villatoro, doncs, "és cert que la catalanitat de la USAP té més a veure amb l'emoció i la identitat que no pas amb la reivindicació política. I que de vegades des de Barcelona atribuïm a aquest orgull català de la USAP una dimensió política que no té, o no té del tot". Però, conclou, "són catalans, saben que ho són i el conjunt dels francesos també ho saben. No s'hi pot donar més valor polític del que té. Però tampoc menys".
