L'ex conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha posat l'accent en l'acció de carrer a un article: "Les urnes són part de la democràcia. Però el carrer també. El carrer va combatre per l'adveniment de les urnes i, de vegades, cal recordar-ho. No ha de fer por".

A l'article Entre el carrer i les urnes, Tresserras ha dit que el carrer "és un espai de lluita i de celebració" i un lloc on "podem confabular-nos per rescindir el contracte amb qui ja no volem que ens representi": "On cridar que ja no volem més uns advocats que treballen per a la part contrària, i negocien en el nostre nom rendicions que no ens han consultat".

"Com més greus i pertorbadors siguin els efectes de la crisi ─ha continuat─ [...] més gran serà la necessitat col·lectiva d'expressar la disconformitat amb la situació i la decepció amb l'actuació dels representants polítics. Aquests representants [...] immersos en el tacticisme permanent i sense capacitat d'acció [...], apareixen com a responsables subsidiaris de la crisi econòmica".

L'autor de l'article ha remarcat la distància entre els ciutadans i aquests polítics: "La seva pròpia teatralitat [dels representants] els fa la cara més visible d'un sistema en què la majoria de poders efectius, els que no se sotmeten a plebiscit, es mantenen discretament ocults. Per això, les institucions i partits polítics esdevenen, a ulls de la majoria, còmplices de l'estat de coses".

Tresserras ha denunciat que "en molts casos, no és gaire just". "Aquests dies, per temor a la contestació i les mobilitzacions, s'observa una tendència a protegir els escenaris institucionals de la democràcia de la presència de la gent. Aquest temor conté un greu error de judici. La seguretat no es pot guanyar limitant la llibertat. La ciutadania vol més democràcia, no pas menys" ha sentenciat Tresserras.

L'autor de l'article ha celebrat el "progressiu protagonisme del carrer" per ser un "clar símptoma de malestar i que les coses no van bé" i alhora també "un símptoma de vitalitat social i de voluntat decidida de participar en els grans debats del moment"

"Prendre el carrer i el control directe de les coses, al capdavall, ─ha sentenciat─ vol dir prendre'ls d'aquells que només els ostenten transitòriament i per delegació. Tothom que exerceix alguna responsabilitat política per elecció o per delegació ha de saber que la gent tenim la potestat de rescindir-li el contracte de confiança. Això no ens atorga automàticament la raó en tot el que fem i proclamem. Però mereixem respecte, atenció i explicacions. No som simples electors o clients. Som la societat activa i en marxa. [...] Si hi ha dubtes sobre la competència, la lleialtat o el compromís dels nostres representants, ens cal poder assumir la pròpia defensa. La pèrdua de confiança porta la gent al carrer".