El regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, ha escrit a un article que l'unionisme "tout court" dels partits de matriu espanyola a Catalunya "és absolutament minoritari" perquè "no ofereix cap mena de resposta als problemes reals".

Vives ha lamentat que la proposta que ofereixen aquests partits "és la de sempre: mirar de posar-nos d'acord amb qui senzillament no es vol posar d'acord amb Catalunya" i ha dit que aquests es basen en "la concepció castellana d'Espanya forjada entre el Decret de Nova Planta i la Transició": "Si la Constitució del 1978 va ser l'únic intent seriós de generar un nou consens ibèric, el desenvolupament que se n'ha fet deixa fora d'Espanya els que no ens sentim espanyols, tot i ser-ne de ple dret".
L'acord entre CiU i ERC respon a aquesta lògica: governar per a l'autodeterminació"
A l'article Programa de govern Vives ha sentenciat que el llast de Catalunya, per tant, no és "aquesta o aquella part d'Espanya, trampa en què hem caigut massa vegades" sinó que és "la tramoia de l'Estat muntada en funció d'una idea d'Espanya que ens n'ha d'excloure necessàriament per prosperar, i que progressa en la mesura que ho fa damunt de les espatlles de qui no n'és considerat part essencial".

"D'aquí la negació sistemàtica ─ha continuat─ de l'evidència de l'espoli fiscal per part de qui el practica: l'Estat té l'obligació de negar-lo fins al paroxisme, fins a fer-nos perdre les formes, perquè si les perdem, perdrem la raó. Tot això explica la marginació progressiva de les formacions polítiques unionistes". Finalment l'autor de l'article ha sentenciat que els ciutadans catalans han demanat el dret a decidir i que l'acord entre CiU i ERC "respon a aquesta lògica": "Governar per a l'autodeterminació, governar per fer sortir Catalunya de la crisi, en les duríssimes condicions actuals".