La recent commemoració dels 40 anys de l'Assemblea de Catalunya [Crònica / Vídeo] posa de relleu que també sectors de l'Església han jugat un paper important contra la dictadura franquista.
Hi hagué bisbes, abats, sacerdots, laics, entitats catòliques i parròquies en barris d'immigració que plantaren cara al nacional catolicisme. També hi ha un itinerari eclesial de la democràcia catalana clandestina. Podria i hauria de ser seguit per les generacions joves com un exercici pedagògic i de memòria històrica. Un dels itineraris per parròquies, monestirs i convents, convertits en escenaris acollidors de reunions i assemblees, podria ser el següent...
Fundació del sindicat de Comissions Obreres a la parròquia de Sant Medir (any 1964). Constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona al convent dels Caputxins de Sarrià, coneguda com La Caputxinada amb la consegüent posada en marxa de la Taula de Forces Polítiques (1966). Manifestació d'un centenar de sacerdots des de la catedral de Barcelona a la prefectura de la Policia a Via Laietana per protestar per les tortures infringides als detinguts (1966). Tancada d'intel·lectuals al monestir de Montserrat en protesta pel procés de Burgos (1970). Fundació de l'Assemblea de Catalunya a l'Església de sant Agustí, al barri del Raval (1971). Caiguda de 113 membres de l'Assemblea de Catalunya que estaven reunits a la parròquia de Maria Mitjancera (1973). Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat (1974).
