Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 23 de de setembre del 2009 | 13:30
Crònica · Esport i Ciutadania

Guerres i paus esportives

Parlar de conflicte i esport, sigui quin sigui l'ordre i la relació, és més antic que donar puntades a una pilota. Per definició, no obstant, tot plegat ens remet a una obra mestra contemporània. Ryszard Kapuscinski va escriure "La guerra del futbol", un llibre en el qual narra el conflicte entre Hondures i El Salvador amb un partit entre les dues seleccions com a pretext pel conflicte armat.

Però, latents o no, els enfrontaments que traspassen la frontera del terreny de joc ens ocupen encara avui en dia. I aquí és on podríem parlar "d'imperialisme esportiu", una situació constant que ofega l'esport català.

Aquests últims dies n'hem viscut dos exemples. El més sonat en bàsquet, amb la selecció espanyola campiona d'Europa -merescudament, d'altra banda. Dels 12 jugadors presents a l'Eurobàsquet, 7 eren catalans, a més d'un menorquí i un valencià. Una altra cosa resultaria de parlar amb ells i demanar-los amb qui prefereixen jugar o bé què es consideren. Però d'entrada, els números són aquests. En segon lloc, Espanya va proclamar-se el cap de setmana passat campiona del Trial de les Nacions, una mena de Campionat del Món de Trial per seleccions. Els 4 membres de l'equip espanyol eren -com pràcticament cada any- catalans. Però van guanyar amb Espanya. Ni en bàsquet, ni en trial, ni en cap altre esport hi ha empentes, ni cops, ni molt menys, afortunadament, trets ni guerres. Però és evident que es tracta d'una qüestió d'opressió sentimental. Potser no per tots els protagonistes, però sí per molts d'ells, ni que siguin els aficionats.

Deixant de banda el cas del bàsquet, el que passa en el trial és exportable a molts altres esports, en què els esportistes són catalans, parlen en català i es consideren catalans, fins i tot quan competeixen per Espanya. Els entrenadors, els ajudants, els tècnics, els caps de premsa i els directius també són catalans. I no obstant això, competeixen per Espanya. Senzillament és ridícul. Tot plegat ens condueix a situacions surrealistes. El pròxim cap de setmana es disputa al Velòdrom d'Horta la Copa d'Europa de ciclisme en pista. Hi participen seleccions, entre elles Espanya -amb un català entre els convocats-, però també hi participen equips UCI i entre ells, el Catalunya Team, únicament amb ciclistes catalans.

Les situacions ridícules condueixen moltes vegades a actituds d'enfrontament. I l'esport no és aliè a aquesta conducta humana. Però molt més enllà de la guerra, l'esport també viu episodis de pau. Aquest passat dilluns, treballadors d'Adidas i Puma -dues marques de roba i calçat esportiu- van tancar una guerra' de més de 60 anys jugant un partit de futbol amb equips mixtos. Al 1948, els germans Adi Dassler -Adidas- i Rudolf Dassler - Puma- van trencar les seves vides barallant-se i alimentant una competència històrica. Van morir sense dirigir-se la paraula i els nous dirigents de les dues empreses han volgut acabar amb aquest conflicte fratricida.

També a Alemanya l'entrenador de futbol César Luis Menotti rebrà el Premi de Cultura del Futbol pel gest que va tenir després de guanyar el Mundial del 1978 quan va negar-se a donar la mà al dictador Jorge Videla. Mentrestant, els catalans seguirem mirant com els nostres triomfen vestits amb una samarreta que ens és estranya. No ens aturarem fins que estiguem en pau amb nosaltres mateixos?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat