S'acosten uns mesos apassionants amb les eleccions al Barça. Ara bé, s'acosten al mateix temps uns temps durs i que poden esdevenir, fins i tot, cruels amb la realitat, les sensibilitats i l'actuació dels mitjans. Perquè, d'entrada, encara no podem parlar d'eleccions. Sabem que s'han de convocar i sabem, intuïm, quan es convocaran. Sabem, fins i tot, qui té intenció de ser candidat. Però res més, tota la resta són suposicions, temps condicionals, jocs d'interessos o, potser es redueix a això, necessitat d'omplir pàgines.

I davant aquest panorama, el resultat és immediat: s'ha obert la veda. I això vol dir que tot s'hi val. Precandidats que s'acusen els uns als altres, maquinàries engegades, atacs verbals, presentació de seus preelectorals, declaracions enrevessades, editorials de diaris de color blau i d'altres de color grana, enquestes... Aviat apareixeran noms propis -els fitxatges promesos- i, amb una mica de sort, els programes electorals que definiran quin model de club busca i proposa cada candidat. Però això queda molt lluny perquè encara ens trobem en èpoques de pre'. Oficialment encara no ha començat la carrera electoral però és evident que aquesta és una afirmació ridícula veient el que vivim.

I en aquesta línia d'acusació, els mitjans han obviat el grau de responsabilitat que els correspon engegant la campanya quan encara no hi ha res formal. Perquè parlant-ne -d'ells, dels precandidats- els fan el joc, els financien mediàticament la campanya i, seguint amb l'actitud d'irresponsabilitat, atorguen notorietat a personatges que, de no ser precandidats, mai l'opinió pública els hauria conegut. Tot plegat resulta un joc molt perillós. S'haurien d'haver instaurat unes normes de la competició per regular les setmanes que ens esperen. Però ja hi som ficats i ara, li tocarà al lector, a l'oient, a l'espectador, discernir el contingut informatiu valuós de les intencions, destriar el gra de la palla. Sort que Guardiola ja va fer el pas i això ens estalviarà línies i més línies de disgustosa lectura.