Pocs dies abans de les eleccions, les enquestes internes del PNB apuntaven a un empat tècnic entre Ibarretxe i López. Amb aquest pronòstic al cap, per a les bases penebistes va ser tota una sorpresa -agradable- descobrir, la nit de l'u de març, que no sols havien guanyat els comicis, sinó que també havien tret un avantatge de cinc escons al PSE.
La festa va ser llarga per celebrar aquest triomf inesperat, però no tots els dirigents del PNB estaven contents. Els Urkullu, Azkuna, Greaves, Bilbao i companyia -el sector del partit que li va fer el llit a Xabier Arzalluz i que el mateix expresident del PNB va batejar com els "michelines" - esperaven uns resultats més negatius als quals agafar-s'hi per forçar la jubilació anticipada d'Ibarretxe. A Sabin Etxea, la sorpresa -desagradable- de la nit va ser comprovar que el Lehendakari continua sent un bon reclam electoral entre els abertzales.
Ibarretxe, doncs, ha fet els deures, i amb un notable. Una nota més que suficient que impedeix als seus enemics interns reclamar obertament el seu cap per servir-lo en safata als socialistes. Així que els "michelins" s'han hagut de menjar tots els gripaus. Desitjaven una derrota dolça per forçar la retirada de l'actual president en funcions i s'han trobat, de sobte, amb una victòria amarga que els obliga a mantenir encara Ibarretxe més del que voldrien.
Ara bé, el mantenen perquè no els queda més remei, però l'han arraconat i li han restat tot poder. La tradició política del PNB estableix que el Lehendakari sempre vagi a remolc del partit i no a l'inrevés. El pecat d'Ibarretxe, des que Arzalluz ja no lidera la formació, és haver alterat aquesta relació entre Ajuria Enea i Sabin Etxea. En els darrers anys, Ibarretxe ha estat la gran figura mediàtica del PNB i, el més important, és qui ha fixat l'estratègia a seguir. La nit de l'u de març la truita va girar. Iñigo Urkullu i la seva guàrdia de corbs -l'executiva biscaína del PNB amb Andoni Ortuzar al capdavant- han marginat Ibarretxe a un segon pla.
Urkullu pren les decisions, Urkullu marca les directrius i és Urkullu qui porta el pes de les negociacions en la ronda de contactes que ha iniciat el PNB amb la resta de partits. Des de la nit electoral Ibarretxe ha desaparegut, tot i formar part de la comissió negociadora del partit. Una altra dada que demostra la marginació política del Lehendakari és l'escenari escollit per dur a terme aquestes negociacions: Sabin Etxea, i no pas la Lehendakaritza com en ocasions anteriors. El nou cicle polític preconitzat pels socialistes ha començat, i el PNB d'Urkullu ja l'està aplicant.
Portes endins del PNB: Ibarretxe desactivat, la consulta oblidada i res de marcar perfil sobiranista. Ara es porta el "lideratge compartit" i es busca un "ampli acord" que doni estabilitat als governs d'Euskadi i d'Espanya. Portes enfora: el PNB assumeix al cent per cent que l'Estat hagi jugat en aquestes eleccions amb les cartes marcades. La basca és una comunitat autònoma intervinguda a través de la Llei de Partits. El futur parlament de Vitòria no recull la pluralitat del país perquè l'esquerra abertzale il.legalitzada no ha pogut estar present a les urnes. La tupinada electoral és evident i sense la tupinada hagués estat impossible la majoria absoluta espanyolista. Fora de la cambra, la majoria social del país continua sent abertzale.
López governarà recolzat pel PP. Adversaris polítics a Espanya, socis a Euskadi. El PNB passarà a l'oposició, denunciarà el front espanyolista i esperarà a que la crisi econòmica i les batusses entre populars i socialistes devorin al Lehendakari López. Si els càlculs es compleixen, el mandat del primer Lehendakari socialista de la història serà també el més breu de la història.
