El segrest del pesquer basc a l'Oceà Índic ha posat novament al descobert les contradiccions, les mentides i les maniobres dilatòries que acostuma a practicar el govern de Zapatero en tota qüestió, sigui aquesta menor o greu. L'executiu espanyol és incapaç de resoldre una crisi provocada per una banda de pirates somalis mig drogats i també és un especialista consumat en complicar encara més les situacions complicades. Aquesta mena de segrests s'acostumen a resoldre en unes setmanes després de pagar un rescat econòmic però, és clar, Zapatero sempre aposta per malgastar el temps i prefereix que les coses es podreixin.
L'Alakrana va ser capturat el dos d'octubre i des de l'inici l'ambaixador espanyol a Kènia, Nicolás Martin Cinto, va veure clar que la única via per aconseguir l'alliberament de la tripulació era la negociació. També va advertir que la detenció posterior de dos pirates i el seu trasllat a Madrid complicaria les coses fins al punt de condicionar-ho tot. I així ha estat. Per acabar-ho d'arrodonir, va entrar en acció Baltasar Garzón. I com sempre, el jutge de l'Audiència Nacional, buscant protagonisme, va ordenar l'ingrés a presó dels dos somalis capturats per l'armada espanyola prop del pesquer assaltat. Una decisió que es va prendre amb el suport de la fiscalia, o sigui, del govern del PSOE.
El president Zapatero, la ministra de Defensa Chacón i el jutge Garzón són els responsables d'una cadena d'errors que han posat en perill la vida dels 36 tripulants de l'Alakrana i, a més, han regalat un element als somalis per allargar el segrest i exigir més diners. El captiveri del pesquer no acabarà fins que els dos pirates en mans de les autoritats espanyoles siguin alliberats. Resposta del ministeri de Defensa: "Els dos pirates estan a disposició de la justícia espanyola i aquesta qüestió no és negociable". Embolica que fa fort, es persisteix en l'error i es posa en perill la vida dels tres mariners que han estat desembarcats a Somàlia i sobre els quals pesa una amenaça de mort directe en cas que els dos pirates de Garzón no tornin a casa.
Pot un govern ser tant incapaç i tant irresponsable? A la mateixa zona altres vaixells europeus -francesos i alemanys especialment- han patit segrestos similars però mai a cap responsable polític se li ha acudit empresonar un pirata. De fet, abans de detenir-los s'ha preferit dissimular i mirar cap a un altre lloc. I si se'ls ha detingut, perquè no hi hagut més remei, al poc se'ls ha deixat anar sense cap escrúpol i aquí no ha passat res. Per què aquesta mania tant espanyola d'engarjolar a tothom?
Ara que la situació s'ha tornat més perillosa i complicada, gràcies a l'inestimable ajuda de Zapatero i dels seus col·laboradors, surt la ministra Chacón assegurant que "totes les opcions estan obertes: la política, la diplomàtica i la militar." Ja hi som. Primer seuen a parlar, enganyen als pirates, als familiars, deixen que passi el temps i quan ja està tot empastifat no se'ls acudeix millor remei que amenaçar amb la força bruta.
A Euskal Herria aquesta fórmula no és nova, és molt semblant a l'estratègia que els socialistes van desplegar durant l'últim procés de pau i una de les causes, per cert, que provocà la seva fallida. Una contribució més que no podia faltar a tot aquest gran nyap és la politització que ha fet el PP del Cas Alakrana per criticar el PSOE. Enmig de la trifulga, els familiars de la tripulació han advertit a tots els partits polítics que o es posen a treballar junts en la mateixa direcció o els faran responsables del que els pugui passar als pescadors. s esfereïdor comprovar la nul·la capacitat de Zapatero i de l'Estat espanyol davant aquest segrest dut a terme per un grapat de clans somalis.
Qui no sap resoldre un repte semblant tampoc podrà aspirar mai a solucionar un conflicte molt més complex com el basc. La nefasta gestió del segrest de l'Alakrana i la pervivència del problema basc demostren el fracàs del líder del PSOE. En ambdós casos es tracta de la mateixa incapacitat política.