Unes setmanes després de l'acord entre Mas i Junqueras continua havent-hi una curiosa sensació de desencís en bona part de la població independentista mobilitzada.
L'hivern sembla haver apagat la trempera i són molts qui busquen la fórmula de recuperar la revolta dels somriures davant del malaurat "segrest" que s'ha fet d'un procés que deu la vida a la gent del carrer. Un procés que no representa només la voluntat independentista sinó també, i cal tenir-ho clar, el desig d'una sacsejada democràtica per canviar les estructures corcades que avui té l'Estat.
És per això que sembla urgent fer un cop sobre la taula i recuperar la iniciativa mobilitzadora des de la societat civil. Aquesta és i ha estat l'única garantia de fer que el procés no s'encallés en negociacions que busquen allargar-ho tot, tot i tot. Negociacions que institucionalitzen la impotència. El carrer ha estat on hem començat i on segurament acabarem aquest camí. Desbordant les previsions, les crides a la calma i superant expectatives. I es tracta que hi tornem però no de forma ocasional, que permet a l'status quo resistir les embastides, sinó de forma continuada.
Cal que continuem trepitjant veïnat perquè el motor de canvi no fugi quilòmetres enllà"
Aquesta dinàmica és segurament més important que mai en any electoral. Les eleccions, les municipals i les catalanes, seran totes dues un plebiscit. Es faran números per tots els costats. Sumes i restes que prendran més sentit com més actiu sigui un procés fet, pensat i decidit col·lectivament al conjunt del país. Sóc partidari que les mobilitzacions a la Puerta del Sol, a Syntagma o a la Porta de Brandemburg siguin tant importants com als Països Catalans, però cal que nosaltres continuem trepitjant veïnat perquè el motor de canvi no fugi quilòmetres enllà.
Reivindiquem les sobiranies. L'energètica, l'alimentària, la d'habitatge,... i també la catalana. I en aquest sentit la fórmula pot semblar antiga però és, malgrat soni com una paradoxa, la base d'una veritable nova política: mobilització al carrer, tibantor social i translació de tot plegat a les urnes amb un doble objectiu. En primer lloc, fer uns municipis socialment justos, realment democràtics i compromesos amb la seva gent. En segon lloc, reivindicar una sobirania que porti a la declaració unilateral d'independència, el millor inici possible per replantejar-nos tot el que ens han fet viure fins avui.
