Aquest estiu ha fet dos anys de la constitució dels governs de centreesquerra que governen actualment les Balears, tant a les seves institucions centrals -Govern de les Illes Balears- com a les quatre illes -Consells- i l'Ajuntament de Palma. Els resultats i els posteriors pactes entre PSOE, Bloc i UM varen significar

una hecatombe per al Partit Popular, tradicionalment hegemònic i que veia que, per pocs vots, el seu poder quedava reduït a alguns ajuntaments d'extensió petita i mitjana. La fugida de Matas va donar pas a l'elecció de la seva vicepresidenta, Rosa Estaràs, com a presidenta del partit.

El lideratge d'Estaràs s'ha demostrat feble i inestable i ha estat determinat per la descoberta de nombrosos casos de corrupció al llarg del 2008 i del 2009 -alguns apunten directament la cúpula popular- i pels constants enfrontaments interns. A la tradicional dissidència impulsada per Carlos Delgado, de caràcter ultra, s'hi ha afegit l'encapçalada pel batle de Manacor, Antoni Pastor, que representa un sector de la Part Forana a priori molt allunyat de les tesis del batle de Calvià. La situació ha deixat la formació sumida en el caos, i ha provocat la fugida d'Estaràs al parlament europeu, en unes eleccions en què el PP ha continuat la seva davallada.

La presidenta intenta en aquests moments deixar la seva successió fermada i apunta com a delfí el batle de Marratxí, José Ramon Bauzá, representant de la nova línia anticatalanista defensada per la formació. Precisament el curs 2008-2009 ha estat marcat per dos aspectes: la crisi econòmica, que afecta les Balears especialment al sector de la construcció, i la deriva del PP cap a postures que qüestionen el marc legal lingüístic.

En el primer aspecte, la crisi és un fet que afecta cada vegada més sectors socials, si bé degut a les especials característiques de l'economia balear depèn més de l'evolució dels mercats emissors (fonamentalment Alemanya i Gran Bretanya), que de la situació de l'economia estatal. El Govern ha demostrat la seva preocupació per la pressió creixent que reben els serveis socials, que s'afegeixen a una situació de manca de finançament històrica de les arques autonòmiques. En aquest sentit, cal dir que el nou model de finançament, tot i ser insuficient -no hi ha consens entre els experts sobre si Balears arriba a la mitjana de l'Estat- representa un augment important dels recursos públics, que és d'agrair en temps de crisi.

Per primera vegada sembla que Balears no és la més castigada, tot i que no hi ha cap reconeixement retroactiu del dèficit històric. La deriva del PP cap a l'anticatalanisme és el resultat de diferents factors. El primer és la necessitat de la cúpula de refer la unitat interna i frenar el batle de Calvià, Carlos Delgado, sobre el que s'especula el seu pas a la UPYD (cinquena força política a les europees, tot i no tenir estructura a Mallorca). La UPYD és precisament el segon factor a considerar: el desembarcament d'aquest partit erosiona electoralment el PP als municipis de la badia de Palma i a Eivissa, on perd vots de caràcter ultra.

El tercer factor és més conjuntural: la cúpula del PP analitza, de forma no contrastada, que la victòria del PP a Galícia és el resultat de la seva oposició a la política lingüística del bipartit i vol reproduir el mateix model a Balears aprofitant la mobilització dels sectors contraris als requisits de català. En aquest sentit, la mobilització d'un sector dels metges i les infermeres, liderat per sindicats grocs afins al PP, ha estat analitzat com una nova tractorada, comparable a les que varen impulsar els sectors econòmics durant l'anterior pacte progressista. El context de fa uns mesos (crisi econòmica, mobilitzacions contra el català, casos de corrupció a UM) feien pensar que el pacte de centreesquerra estava a la corda fluixa.

En sectors polítics circulava el rumor que el president d'UM, Miquel Nadal, conseller de Turisme i portaveu a Palma, i Rosa Estaràs planejaven o bé una moció de censura, o bé la caiguda del govern i l'avançament d'eleccions. Els constants envits de Nadal a la resta de socis de Govern feien pensar en una estratègia programada per provocar la crisi del Govern. Per fortuna, els sectors d'UM partidaris de mantenir el pacte es varen mobilitzar i forçaren la convocatòria d'un congrés extraordinari, al qual s'havien d'enfrontar Nadal i el conseller de Medi Ambient Miquel Àngel Grimalt. Finalment, la mediació de Maria Antònia Munar des de l'ombra ha propiciat una candidatura de "consens", presidida pel portaveu al Consell, Miquel Àngel Flaquer.

La marginació dels nadalistes fa preveure futures tensions, sobretot a Palma, però la continuïtat del Govern està assegurada. La resta de forces polítiques afronten l'actual moment des de diferents perspectives. El PSOE, després de l'acord de finançament i de la signatura de diferents convenis d'inversió amb Madrid, viu un moment dolç i aspira a reduir la distància que el separa del PP. La situació li és relativament favorable, però hauria de reflexionar sobre el fet que, tot i ser el principal partit del Govern, la seva xarxa social és encara molt reduïda. I sense gent organitzada és difícil resistir un cicle a la baixa del PSOE a nivell estatal.

La situació del Bloc és més delicada. Nascuda amb la pretensió d'articular l'espai convergent entre esquerra i nacionalisme, la coalició ha afrontat diferents crisis internes entre els seus integrants, la qual cosa diu molt poc a favor de la seva cohesió. El Bloc, en cas de repetir-se s'enfronta a un PSOE crescut, que intentarà de totes totes menjar-se una part del seu espai. A hores d'ara encara no està clara la fórmula que decidiran els seus integrants (PSM, EU, ERC, Els Verds) de cara al 2011. La crisi d'aquest espai, tot i la seva poca incidència en l'acció de govern, marcarà determinarà la repetició futura del pacte de centreesquerra.