Quan el Tribunal Superior de Justícia valencià va anunciar, el 3 d'agost passat, que arxivava la causa oberta contra Francisco Camps i la resta d'imputats del PP per l'anomenat cas Gürtel', el president del Consell no va excedir-se en les celebracions.
Una breu declaració davant la premsa, algun somriure a la porta de Palau i, això sí, un dinar de luxe a un cèntric restaurant del cap i casal: acompanyat de l'alcaldessa Rita Barberà i dels vice-presidents Vicente Rambla i Juan Cotino, Camps va compatir amb aquestes persones d'estricta confiança, però en la intimitat més absoluta i sense fer-hi escarafalls, la bona nova dictada pel bon amic José Luis de la Rúa-
La joia no era plena perquè Camps i companyia tenien clar que el cas Gürtel' no s'acabava en aquell moment, ni de bon tros. No sols perquè la fiscalia de l'estat i el PSPV-PSOE van fer públic de seguida que recorrerien la decisió del TSJCV davant el Tribunal Suprem, sinó també, i encara més important, perquè la relació amb Orange Market no se cenyia a vuit o deu vestits abonats pel gerent d'aquesta empresa, Alvarito' Pérez, a més d'alguns regals de luxe a familiars diversos: en realitat, allò només era la proa de l'iceberg, allò més visible i barroer, però no allò més reprovable.
A sota de l'aigua, a punt per emergir, hi havia molta més cosa. Tanta, de fet, que Camps no podia dissimular la seua preocupació tot i conèixer l'arxivament decretat pel seu íntim amic De la Rúa. Només ha calgut que passara l'inhàbil agost perquè els pitjors auguris de Camps es materialitzaren de seguida. Les informacions d'un informe policial filtrades a la premsa afegeixen sal, i molta, a la ferida oberta al si del PP valencià. Ara la situació sí que comença a ser del tot insostenible, fins i tot per una formació acostumada a conviure amb la pressió, judicial i d'altre tipus, i avesada a no dimitir cap càrrec per res del món.
Ho hem vist amb el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, amb els consellers José Ramón García Antón i Alejandro Font de Mora, molt criticats per la seua gestió al metro de València i a l'ensenyament, però també ho hem vist en casos de transfuguisme idèntics al de Benidorm i en què el PP no sols ha callat, sinó que ha ascendit els protagonistas de la moció al si de l'estructura interna del partit. Les informacions recollides per la brigada contra el blanqueig de diners -la que ha analitzat, fil per randa, els comptes dels populars valencians dels últims anys- indiquen que el finançament il·legal és un fet constatable.
Orange Market emetia factures falses per serveis no prestats a empreses molt importants del país que després rebien sucosos contractes públics. L'empresa del "Bigotes" ingressava aquests diners negres a un compte "b" del PP valencià, anomenat "Barcelona" com a diferenciació del compte blanc o "a", anomenat "Alacant". Entre les empreses implicades hi ha de molt relacionades amb el Consell, per no dir moltíssim: Enrique Ortiz e Hijos, la constructora de referència a Alacant i àrea metropolitana, però també a València i Castelló, on rep importants adjudicacions d'obra pública. Hi ha Lubasa, firma del castellonenc Luis Batalla que s'ha fet rica gràcies a la construcció desaforada a les comarques del nord del País Valencià i, també, per les adjudicacions d'obra civil. I hi ha Sedesa, propietat de la família Cotino, amb Vicente, germà del vice-president valencià Juan Cotino, com a cara visible. Sedesa també ha rebut milions i milions d'euros del Consell i d'ajuntaments de tots els colors polítics.
La direcció estatal del PP demana dimissions i actuacions "contundents" als seus companys de València. Això és com dir que liquide els número 2 del partit i del govern, Ricardo Costa i Vicente Rambla, per tal de salvar el cap d'un Camps que, malgrat tot, sembla tenir a la cantonada el final de la seua carrera política. No li serà fàcil de conviure massa setmanes més amb aquest serial dramàtic, en què la farmàcia de la dona apareix com a mitjancera a l'hora de rebre els diners negres i en què els enregistraments interceptats pels policies denoten una relació deplorable entre els capitosts del PP i de l'executiu. Insults constants, noms en clau que demostren la por a ser delatats- Un seguit de detalls que no fan sinó engrandir la magnitud del problema i d'allò que encara no ha eixit a la llum.
Rajoy ja ho ha dit als seus, "això no són quatre vestits, és molt més important", i la defensa fèrria de la cúpula popular del carrer de Gènova ha durat tant com ho ha fet la seguretat que no hi havia res més, segons confesaba Camps. En veure que no és així, Rajoy i la seua segona, María Dolores de Cospedal, han pres la línia recta i demanen actuacions a Camps. Ahir mateix, dimecres, Rajoy i Camps van reunir-se a mig camí de Madrid i València, al parador d'Alarcón (Conca) per acostar-hi posicions. Al discurs de política general celebrat dimarts, Camps va referir-se només de passada a "Gürtel", i fou per avisar els companys de Madrid de la importància de guanyar el País Valencià si hom vol presidir l'estat.
Un toc d'atenció a Rajoy, en el sentit d'advertir-lo que un empitjorament del panorama electoral al País Valencià complicaria i molt el seu accés a la Moncloa, ara que les enquestes comencen a ser benèvoles. En tot cas, res que una nova cinta filtrada a la premsa no puga desmuntar. Cada enregistrament és una passa més en el final polític de Camps. Com li van dir els socialistes al debat de política general, només ell ha de decidir quan tanca, amb la seua dimissió, aquest episodi infame. Ajornar la dimissió és prolongar el dolor.
