"Haurem de buscar al diccionari una altra paraula, diferent de la d'amistat, que resumesca aquesta íntima i sentida relació entre De la Rúa i el president de la Generalitat". La frase no és de cap rival polític del PP ni de cap opinador de premsa tendenciós. La frase pertany al "president de la
Generalitat" a què es fa esment com si aquest càrrec l'ostentara una tercera persona. La frase va pronunciar-la mesos enrere Francisco Camps, i el De la Rúa en qüestió és, sí senyor, el Juan Luis de la Rúa que ara acaba de salvar el president de la Generalitat Valenciana de seure a la banqueta dels acusats. Ni que siga de moment.
El president del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), Juan Luis de la Rúa, ha admès el recurs de la defensa que demanava el sobreseïment de la causa oberta contra Camps i tres imputats més, tots ells implicats en la branca valenciana del cas Gürtel. La notícia no ha sorprès excessivament aquells que coneixien els esforços que, des d'instàncies diverses, estava efectuant el PP en pro de l'arxiu de la causa. Pressions que han tingut èxit i que han possibilitat el soterrament de l'acte redactat a començament de juliol pel jutge instructor, José Flors, un acte de divuit folis en què el magistrat del TSJCV detectava "indicis racionals de delicte" en l'actuació de Camps i de la resta d'imputats.
De res no ha servit el vot particular de Juan Montero, jutge de la sala civil i penal del TSJCV que ha dictaminat l'arxiu de la investigació. Proposat a instàncies del PP, Montero assenyala al seu vot particular que hi ha motius per jutjar Camps, o com a mínim per continuar el procés judicial en què s'ha vist immers. Però els altres dos membres de la sala, els també conservadors De la Rúa i José Francisco Ceres, han dictaminat tot el contrari: no hi ha motius suficients per dur el cap del Consell a la banqueta dels acusats. Tot i que s'accepta la versemblança dels fets detallats a l'acte de Flors, en què quedava constància de l'existència de regals de tota mena a càrrecs de tota mena, tant De la Rúa com Ceres s'han estimat més tancar la causa.
Ho fan, a més, en ple mes d'agost, amb més de la meitat de la població de vacances, inclosa l'oposició i les plantilles dels mitjans de comunicació. Un modus operandi' que ja agrada el PP, que ja conrea el PP, acostumat a fer tot de modificacions pressupostàries en aquestes èpoques de l'any: estiu, ponts i Setmana Santa. Pocs se n'assabenten, tot passa com si no-res. En tornar a casa, molts coneixeran que el seu president ja no és imputat, almenys a ulls del TSJCV, el mateix òrgan que fa quatre dies el deixava a un pas del jurat popular.
"Només queden un o dos graonets perquè tota aquesta qüestió absurda, estranya i estrafolària haja passat", va dir Camps el 7 de juliol, poc després de conèixer el contundent del jutge Flors, de tendència conservadora moderada, qui assegurava que el cap del Consell havia mentit en la seua declaració presencial. De fet, atorgava molta més versemblança al testimoni del famós sastre José Tomás, a qui en cap moment no va detectar "animadversió en contra del senyor Camps". Aquells graonets de què parlava Camps fan pensar ara que sabia del cert que el seu més que amic De la Rúa no permetria que hi haguera judici, per molt exprés que s'haguera mostrat Flors. Fet i fet, el seu advocat penalista, el millor de València, va afanyar-se a presentar el recurs contra la sala civil i penal, conscient que aquesta era la clau de volta del procés. La clau que obria el pany de la llibertat.
Ara resta per veure què succeirà amb els recursos que l'acusació particular (el PSPV-PSOE), la fiscalia anticorrupció i fins i tot potser el fiscal general de l'estat presentaran davant el Tribunal Suprem. En ells, demanaran la reobertura del cas sobre la base que De la Rúa i Ceres han arxivat la causa tot i admetre que, de regals, n'hi han hagut. Com era públic i notori des de bon començament, però, costarà de demostrar que aquell suborn tenia com a contraprestació l'acció directa de cap dels imputats en benefici de la trama capitanejada per Francisco Correa i que tenia com a home de confiança a València Álvaro Pérez, àlies "el Bigotes".
Orange Market, la filial valenciana de Correa, va facturar en només quatre anys més de 9 milions d'euros a la Generalitat, però cal demostrar que Camps i companyia van mediar directament. No sembla prova suficient el fet que les ofertes d'Orange Market sempre resultaren les escollides, tot i ser les més cares, o que en tot d'ocasions es trossejaren contractes a fi d'escapolir-se dels concursos.
Al setembre sabrem què dictamina el Suprem, on també hi ha una majoria conservadora. Si admet els diversos recursos, el cas es podria reobrir... I aleshores es fondria la branca estatal del cas Gürtel (els aforats Luis Bárcenas i Jesús Merino i els empresonats de fa mig any Francisco Correa i Pablo Crespo) amb la valenciana. Només caldria que se n'afegira la madrilenya (Jesús Sepúlveda, Alberto López Bosch, etc.) perquè tot el cas Gürtel fora investigat pel Suprem. Allò que la majoria de juristes sempre han considerat més oportú, en trobar-hi connexions evidents, però que la múltiple presència d'aforats diversos ha impedit fins ara.
