El Bloc Nacionalista Valencià ja mira cap al 29 de maig del 2011, la seua autèntica revàlida. s clar que tots els partits polítics valencians ja tenen al cap aquella data, però els nacionalistes valencians els hi va la vida. El partit liderat per Enric Morera desitja consolidar la "representació institucional"
i no vol perdre els escons que ara com ara ostenten a les Corts: dos diputats sobre 99, sí, però dos diputats que permeten una visibilitat important al partit. La qüestió, comptat i debatut, és analitzar de quina manera superaran el 5% autonòmic que marca la llei electoral indígena i esdevenir la tercera formació en nombre de vots, l'única alternativa a PP i PSPV-PSOE. Descartat qualsevol acord amb Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), les mirades s'adrecen cap a Iniciativa del Poble Valencià, escissió d'aquests que comparteix amb el Bloc el grup parlamentari del compromís.
Els vots de Mònica Oltra i Mireia Mollà (les dues diputades d'Iniciativa), sumats als dels diputats del Bloc (Morera i Josep Maria Pañella), van fer pinya per tal de desplaçar els tres titulars d'EUPV amb què convivien al grup. Des de fa vora un any, doncs, tant Glòria Marcos com Lluís Torró i Marina Albiol són diputats no adscrits. Els resultats electorals de les eleccions estatals del 2008 i de les europees d'ara fa dues setmanes, però, han posat alerta el Bloc.
En tots dos casos (en el primer, fins i tot, anant de la mà d'Iniciativa) han perdut posicions respecte les conteses anteriors, on el resultat tampoc no havia estat gaire encoratjador. L'última cita electoral, de fet, ha canviat el parer del Bloc respecte el 2011: si al seu congrés de començament de març va decidir de concórrer-hi en solitari, l'1% aconseguit el 7-J (EUPV va arribar al 2,8%) els impulsa a bastir un nou acord multipartit. Una entesa on, de cap manera, no hi haurà EUPV i que tampoc no comptarà dos més dels cinc socis que hi havia al Compromís primigeni, çò és, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana, la històrica formació de Manuel Azaña.
Del cinquet d'ara fa dos anys, per tant, tan sols quedaria la meitat: el Bloc, Esquerra Ecologista i el 30% d'EUPV que representava l'ara escindida iniciativa. Pot obrir-se encara més, aquest ventall? El Consell Nacional del Bloc aprovava dissabte passat una resolució que insta la creació d'equips de treball que redactaran un informe sobre la construcció de l'anomenat Espai Valencià de Progrés, una denominació específica, la de progrés, que mira de remarcar l'esperit esquerrà de la coalició preelectoral. La resolució convida els encarregats de mantenir les converses a dialogar amb totes aquelles persones que vulguen afegir-se'n.
Tot plegat, però, no facilita les coses en el sentit de teixir un pacte nacionalista a l'estil balear. Les relacions entre Bloc i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) continuen sent tenses, fins i tot distants, i això impossibilita una plataforma conjunta. El resultat de les europees tampoc no ha estat gens satisfactori a casa dels republicans (0,5%), cosa que encara relativitza més, a ulls del Bloc, la necessitat d'incloure-hi la competència directa que és ERPV. Tampoc no és gaire factible l'ampliació de l'acord a forces minoritàries com ara Units per València, hereves del regionalisme secessionista d'Unió Valenciana i amb un pes reduidíssim. El pacte amb UV tampoc no és previsible, atès que els nacionalistes valencians prioritzen l'entesa "progressista" amb Inciativa, un pacte que, a més, els permetria de mantenir regidors importants que els uns i altres tenen agafats pels pèls.
L'entesa, doncs, es reduiria a Bloc, Iniciativa i Esquerra Ecologista, si és que no es conforma una plataforma més ampla, integrada també per entitats de la societat civil que en són proclius. Un pas complicat, en tot cas, per culpa de l'atomització del mapa polític valencià per l'esquerra, una situació que no recomana de lligar-se a cap dels diversos projectes en concret. D'ací a nou mesos, tot just el temps d'un embaràs, la delegació nomenada pel Bloc haurà de parir un informe que dibuixe les línies bàsiques del que hauria de ser el pacte multipartit. En aquest cas, i no com al 2007 ni ara a les Corts (on és Mònica Oltra qui n'exerceix de síndica), el cap de llista serà nacionalista (Morera mateix), cosa que els permetria, si les urnes són benèvoles amb ells, de liderar completament aquest Espai Valencià de Progrés. El pes del Bloc (més de 250 regidors) és considerablement superior al d'una Iniciativa (una quarantena) que ha patit els efectes lògics de separar-se del partit mare, çò és, la indecisió d'alguns dels seus membres.
El gran dubte que queda obert és si el triplet Esquerra Unida - Els Verds - Izquierda Republicana i aquest altre triplet batejat com a Espai Valencià de Progrés són capaços de superar el 5% necessari per accedir a l'hemicicle, un repte complicat, sobretot ara que hi ha irromput una UPyD que es titlla de progressista i que ja va situar-se, el 7 de juny, a un molt destacable quart lloc, a tan sols un 0,5% dels vots d'EUPV. Una última dada: el Compromís, unit al 2007, va fer un 8,1%.
