El reguitzell de declarants entrant per la porta del Tribunal Superior de Justícia valencià a causa de l'anomenat 'cas Gürtel' sembla que no s'acabarà mai. Després d'una primera setmana en què van passar-hi els quatre imputats, dos dels quals aforats
(el president Francisco Camps i el secretari general del PP valencià, Ricardo Costa d'una banda, i l'ex-vicepresident Víctor Campos i l'ex-cap de gabinet de Turisme, Rafael Betoret, d'una altra), també ho feren els testimonis Álvaro Pérez (gerent d'Orange Market, la filial valenciana Gürtel) i el sastre José Tomás (aquell que sempre ha assegurat que Camps mai no s'ha pagat els vestits que li feia mida).
En aquesta segona setmana que ara es clou hi han desfilat una trentena d'alts càrrecs de conselleries diverses, així com pèrits diversos. La setmana vinent el jutge instructor del cas, José Flors, continua prenent declaració a més testimonis. La noticia més destacada de les darreres compareixences ha estat la que indica que el comptable de Forever Young (una de les dues botigues de roba on feien els vestits que Pérez, àlies "el Bigotes", regalava a Camps) no va ser capaç de demostrar que el president de la Generalitat Valenciana abonava els seus vestits en metàl·lic. Ni en persona, ni que fóra, com Camps va assegurar al TSJ, amb bitllets extrets de la farmàcia de la seua esposa, Isabel Bas.
Per tant, cada vegada resulta més evident que dues empreses filials de la trama, en concret Servimadrid i Diseo Asimétrico, van estendre les quantitats que calia ingressar pel fons d'armari del cap del Consell. Al capdavant d'aquestes dues branques, i en molt estreta connexió amb Orange Market i Special Events (el cap d'aquesta última és Francisco Correa), hi havia Pablo Crespo, ex-secretari d'organització del PP gallec i, com el mateix Correa, empresonat sense fiança des de l'inici del febrer, fa més de 100 dies.
Després que el sastre Tomàs jurara per Déu i de manera reiterada (tant, de fet, que el jutge Flores va comminar-li a que deixara d'insistir-hi) que Camps mai no es pagava els vestits que li dissenyava a mida a l'hotel Ritz de Madrid, ara només faltava que el comptable de l'empresa no se'n sabera avenir, perquè l'ombra de dubte sobre el president siga cada dia més i més gran. Per acabar-ho d'adobar, no hi ha volgut fer cap declaració davant la premsa i vol mantenir en secret la seua identitat.
El jutge, de la seua banda, ha cridat a declarar qui eren companys de José Tomás fins que aquest, en esclatar el cas Gürtel, va ser acomiadat. Són les persones que treballaven cara al públic amb ell a les botigues Forever Young i Milano, allà on van fer-se no sols els vestits de Camps, sinó també els de Costa, Campos i Betoret. Dilluns vinent hauran de passar pel TSJ per dir-hi la seua.
El ritme de les investigacions i de les declaracions és ben ràpid, però en tot cas sembla impossible que el cas s'arxive (ni que siga en la part que afecta Francisco Camps) abans de diumenge 7 de juny, el dia de les eleccions europees. Serà ben morbós comprovar, doncs, quina és la relació de l'electorat valencià en acudir a les urnes europees amb el president imputat per un presumpte afer de corrupció. Al PP no sols tenen clar que ampliaran les distàncies amb els socialistes als anteriors comicis d'aquest tipus (els 7 punts de les europees del 2004), sinó que tenen clar que el marge de diferència serà més a prop del marge de les eleccions valencianes del 2007 (18 punts).
En realitat, tenen la certesa que el jutge no serà capaç de trobar cap lligam entre els presumptes tractes de favor de Camps i una teòrica mediació presidencial perquè els consellers i alts funcionaris designaren Orange Market com a beneficiària de contractes que, en total, depassen els 8 milions d'euros. s el recorregut salconduït que permet, segons el codi penal, regals als polítics. Si no s'esbrina documentalment quina ha estat la contraprestació, l'altre delicte que cal perquè el suborn siga considerat delictiu, el regal no passa de ser un gest d'amabilitat envers un amic. Hi arribarà més lluny, el jutge Flors?
