Se sent un triomfador, pensa que té al davant seu una llarguíssima catifa roja que mena al paradís, un camí a la glòria que pensa culminar el proper 22 de maig, quan té previst de guanyar, per tercera vegada consecutiva, les eleccions valencianes.
València ·
És Francisco Camps, sí, i el seu estat al·lucinogen no és producte de la medicació que acumula pels nervis que travessa i pel principi d'hèrnia discal que li han detectat. En realitat, el seu estat d'eufòria té a veure amb la tranquil·litat de qui se sent invulnerable i que és a pocs mesos d'abandonar la presidència de la Generalitat, absolt judicialment a través de les urnes, segons pensa i l'han fet creure aquells de què s'envolta. "Guanyaràs i et retiraràs abans no et jutgen, seràs com Déu", li han vingut a dir.
Per això, perquè se sent tan fort, va gosar enfrontar-se dimarts passat als manifestants que van aprofitar la inauguració d'un teatre a Castelló de la Plana per tal de criticar el cap del Consell pel cessament de les emissions de TV3 al País Valencià. S'hi va adreçar amb to burleta, gairebé desafiant, i va demanar els reporters gràfics que el fotografiaren amb ells. De seguida va posar davant de la cinquantena de persones que el xiulaven i increpaven, i cap a dins que vol ploure. Tant la resta de la comitiva oficial (consellers, president de la Diputació, alcalde i regidors) com els membres de seguretat que l'acompanyaven van estranyar-se de valent, fins al punt que li van demanar d'acabar ràpid amb aquella eixida de to.
Ben altrament, el cap de gabinet (Pablo Landecho) i la cap de premsa (Nuria Romeral) van actuar idènticament com Camps, fins al punt de repartir petons i somriures als concentrats, que no s'ho podien creure. Entre aquests, per cert, hi havia la diputada castellonenca d'Esquerra Unida a les Corts valencianes, Marina Albiol.
L'episodi, de què Tribuna.cat ja ha fet reproducció gràfica, exposa de manera clara i directa el nivell de tensió que, malgrat tot, viu la política valenciana. El tancament de TV3 ha estat un revulsiu entre tots aquells que es pensaven que no hi havia res a fer, que el PP guanyaria còmodament el 22-M. Ara les enquestes diuen el mateix que mesos enrere, però el neguit de Camps i la sensació que actua amb prepotència (la persecució a Acció Cultural n'és bona mostra, també) fan pensar que potser hi haurà partida. Un bon baròmetre, sense dubte, serà el d'aquest dissabte, dia 26, quan hi ha convocada a València una manifestació que ha organitzat el Col·lectiu Contra la Corrupció. Aquesta, i la del proper 16 d'abril també a València (en aquest cas, convocada per ACPV en defensa de la llibertat d'expressió i de les emissions de TV3), seran dos termòmetres ben significatius del nivell d'enuig que cova el poble valencià. Una resposta massiva als carrers podria animar uns partits polítics que de moment no engresquen gaire.
"Guanyaràs i et retiraràs abans no et jutgen, seràs com Déu", li han vingut a dir
Una de les poques coses que els anima, de fet, és la seguretat de què es vanta Camps, en el sentit que obtindrà un resultat electoral èpic. L'abecè de la campanya política resa que mai no has de presumir dels boníssims resultats que tindràs, si és que no vols desmobilitzar els teus. Somniar en públic amb el 66% dels vots (dos terços de l'hemicicle possibilitarien que el PP copara tots els òrgans decisius del país, així com modificar lleis bàsiques com ara l'Estatut) pot provocar tot just l'efecte contrari, la desgana i el poc interès dels votants propis.
Una altra demostració fefaent del deliri de grandesa de Camps és el seu intent d'anorrear el zaplanisme que encara impera a les comarques alacantines. Ahir mateix, durant la inauguració de la nova terminal de l'aeroport d'Alacant, l'expresident Zaplana va afirmar que els partits han de ser "plurals", tota una recomanació a Camps, que vol fer net i descavalcar de la Diputació alacantina José Joaquín Ripoll, el representant més insigne d'allò que un dia va encarnar Zaplana. Camps, en aquesta jugada que espera mestra, compta amb l'ajuda inestimable de Sonia Castedo, l'alcaldessa d'Alacant, que es nega a incloure Ripoll al número 2 (el que el PP sempre ha reservat al futur president de la corporació provincial) de la seua llista. Ripoll, imputat al 'cas Brugal', mira d'exhibir calma i ha dit als seus que no patesquen, que continuarà al capdavant de la Diputació. "Madrid decideix, en última instància", repeteix, convençut que Mariano Rajoy li fa costat. És, d'alguna manera, la contraprestació rebuda per no haver fet caure Camps quan 'Gürtel' vivia els moments més complicats.
La realitat, en qualsevol cas, és que Rajoy ja n'és ben fart, de Camps i de Ripoll. L'últim any només ha visitat el País Valencià en una ocasió, quan abans n'era un assidu. De Falles a Falles, vaja.
