La comissària europea de Societat de la Informació, Viviane Reding, va fer pública una dada, ara fa uns dies, molt preocupant per als catalans i les catalanes, en relació a la telefonia mòbil. Aquesta deia que, a Catalunya, es paga el servei de telefonia mòbil més car d'Europa.
Una característica que afecta la totalitat de consumidors de telefonia mòbil de l'estat. La xifra, que prové d'un informe elaborat per les institucions europees, no ha tingut un impacte gaire eloqüent en els mitjans i menys en els seus responsables. Les empreses de telefonia mòbil que operen a l'estat espanyol no s'han alterat gaire per aquest informe. No els hi ha tret la son. I el que és més deplorable: fan pagar les tarifes més elevades i, quan des d'Europa els deixen en evidència, els hi toquen el crostó, miren a una altra banda, tot esperant que passi la tempesta i la normalitat torni a regnar.
A banda del preu, hi ha un altre problema: les mancances tècniques. A Catalunya hi ha encara moltes limitacions de cobertura fora de l'àrea metropolitana de la capital del país. Una visita a comarques és suficient per poder comprovar in-situ aquesta deficiència. Un fet però, que s'agreuja en l'època estival, especialment a les zones de costa. El que és pitjor però, és que això és un fet conegut que, malauradament, succeeix, any rere any, i les operadores no fan res per resoldre'l, en lloc d'invertir en projectes que permetessin solucionar aquestes limitacions tècniques, produïdes pels increments de població que s'esdevenen en certes poblacions catalanes quan arriba l'estiu.
Això passa a la telefonia mòbil. Però la cosa no s'acaba aquí. Les ADSL, les connexions de banda ampla també es veuen afectades pel mateix mal que els mòbils. A la Unió Europea només hi ha tres països amb unes connexions més cares. Aquests són Àustria, Txèquia i Romania. Però si el preu volgués dir millor servei, la cosa, potser, no seria tan dramàtica. El que succeeix, però, és que no tenim el millor servei del continent. La velocitat de connexió, d'accés a la banda ampla és una de les més baixes. Per tant, la conclusió és clara: paguem molt per un servei pobre. Des d'aquesta humil columna, hem dit, per activa i per passiva, que el progrés, el futur està associat, indubtablement, amb les noves tecnologies. Per tant, caldria que aquests serveis fossin molt més econòmics i tinguessin unes capacitats tècniques més elevades. Les operadores però, no reaccionen i els nostres polítics tampoc.
Cal que des d'Europa ens avisin i ens alertin del greuge que patim. I, davant de tot això, jo em pregunto: això és defensar els interessos de la ciutadania quan, amb total impunitat, les operadores cometen aquests abusos i no s'actua al respecte? Que s'ho facin mirar!
