VÍCTOR TERRADELLAS (Reus, 1962), conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i impulsor de la Plataforma per la Sobirania, corrent intern del partit que proposa un govern entre CiU i ERC i la preparació d'un referèndum d'autodeterminació. La plataforma ha aconseguit fins ara prop de 450 adhesions d’afiliats a Convergència. Militant de CDC des del 2000, anteriorment també va formar part de la plataforma Euroconvergents pel No, que preconitzava que CiU rebutgés el Tractat Europeu.
Jordi Pujol utilitzava sense problemes el terme "sobirania". En què es diferencia el seu ús de "sobirania" del de Pujol?
Em sembla que per a qualsevol nacionalista, o integrant d'un partit nacionalista, o simpatitzant, ja sigui d'Esquerra o de Convergència, la sobirania vol dir la independència. Podem usar la terminologia que vulguem, però l'objectiu final és el mateix.
Jordi Pujol, però, va deixar ben clar que no apostava per la independència de Catalunya.
Si no ho tinc mal entès, els estatuts fundacionals de Convergència reconeixen el dret a l'autodeterminació. Congrés rere congrés, també s'ha anat repetint que l'horitzó del Principat era exercir el dret a l'autodeterminació. També està clar que fa uns mesos, CiU va votar al Parlament a favor del dret d'autodeterminació.
Per què sorgeix, doncs, la Plataforma per la Sobirania?
Només recolzem la nostra direcció en aquest sentit i diem que anem pel bon camí. Creiem que s'està perdent una oportunitat històrica, perquè amb l'actual tripartit s'està agreujant la decadència del Principat. Cal que algú rectifiqui en aquest sentit. Apel·lem a la consciència de tothom que vulgui aquest escenari final, que és la sobirania, a què vagi cap a aquesta direcció.
Quan vau formular la proposta, Felip Puig va saludar la iniciativa immediatament. L'endemà, Artur Mas va matisar l'entusiasme de Puig. Hi veia un adversari?
Ens diem plataforma, però ens podríem dir fòrum de pensament. Felip Puig també va exposar que no havíem fet res més que recollir el testimoni de reformular el projecte nacionalista i nosaltres, l'únic que hem fet, és expressar una voluntat que creiem que té tota la militància de Convergència a favor de la sobirania.
El propi Artur Mas ha fet, no només una proposta, sinó dues, de govern de front nacional amb Esquerra. I en seu parlamentària ha votat a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació. Penso que no podem ser crítics amb la nostra direcció. La Plataforma per la Sobirania és un grup de suport i d'encoratjament per seguir en aquesta línia i, per què no, tornar a oferir a ERC la possibilitat de caminar junts cap al mateix objectiu.
Afirmen que recolzen la direcció de CDC perquè adopta una línia sobiranista, però la setmana CiU no va voler que Zapatero donés explicacions sobre per què no destitueix a Magdalena Álvarez. Com s'entén?
És per això que un dels punts que proposem és que la força dels dos partits nacionals, junts, seria determinant en qualsevol acció política que hi hagués a l'Estat espanyol. És una qüestió que s'hauria de debatre, però creiem que seria una bona opció, amb aquesta minoria catalana que condicionaria des de fora la política espanyola, això sí, sense cap tipus d'hipoteca política.
respecte a la possibilitat de formar part del govern espanyol, sense saber-se els resultats, crec que és un error per part del líder d’Unió
Unió argumenta la necessitat de formar part del govern espanyol perquè, quan CiU governava Catalunya amb el suport del PP, els populars condicionaven poc l'acció de govern. Troben vàlid aquest raonament?
No, creiem que aquesta capacitat d'influir en la política espanyola, la podem tenir igual, o més, des de fora que des de dins. Pensem que, ara per ara, no es dóna cap de condició favorable perquè CiU entri a formar part d'aquest nou executiu que surti de les futures eleccions espanyoles. Creiem que tant el PP -d'una manera descomplexada- com el PSOE -d'una manera passiva, però que esdevé activa- són el mateix. Josep Pla ja deia que és igual un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.
No creiem que en aquest punt, referent a la sobirania de Catalunya, hi hagi cap mena de diferència amb Unió Democràtica. I respecte a la possibilitat de formar part del govern espanyol i parlar de ministeris, sense saber-se els resultats, crec que és un error per part del líder d'Unió.
Afirma que PSOE i PP tenen el mateix horitzó nacional. CiU i ERC també el tenen?
Penso que sí. De fet, el que s'està veient és que en l'assumpte de l'autodeterminació, els únics que s'hi estan manifestant a favor són Esquerra i CiU. Tot i això, no penso que es pugui dir que d'altres formacions polítiques no puguin participar d'aquest procés, com Iniciativa o el PSC, una vegada hi hagi hagut un distanciament respecte el PSOE, poden integrar aquest projecte que ens porti cap a la sobirania. En un futur arc parlamentari català, penso que fins i tot les CUP hi haurien de formar part.
el nacionalisme català, si fins ara viatjava en un sol vaixell, ara ho fa en catamarà. CiU i ERC estan condemnats a posar-se d’acord
Voler sumar des de CiU als sectors catalanistes del PSC i les CUP, no és sumar pomes i peres?
No. És evident que hi ha polítiques diferenciades entre uns partits i altres, però sí que creiem que és molt important, i per això demanem ‘sentit d'Estat' als dos partits que creiem que haurien d'iniciar aquest procés. És que l'horitzó en què tots coincidim és aquest, la sobirania de Catalunya. A partir d'aquí, una vegada hi hagi aquesta sobirania, podrem fer un pas més endavant i que cadascú es ressituï en les seves línies ideològiques. Fins que no arribi aquest procés, està clar que ens hem d'unir. Aznar i González no eren sospitosos de posar-se al llit junts i, en canvi, hi va haver moltes qüestions d'Estat, en moments de màxima crispació de la vida política espanyola, que es posaven d'acord.
Crec que, fins ara, el catalanisme viatjava en un únic vaixell que tirava endavant les polítiques que feien falta a cada moment. La Lliga Regionalsita va ser un d'aquests vaixells, com també ho va ser ERC durant la República i CiU durant la transició. Avui en dia, el nacionalisme català ja no esdevé homogeni i, si fins ara viatjava en grans vaixells, ara ho fa en catamarà, que compta amb dues potes sòlides i diversos ponts que les ajunten. Aquests ponts són la militància i els moviments que estan sorgint: plataformes, fòrums... CiU i ERC estan condemnats a posar-se d'acord.
la Plataforma per la Sobirania vol fer que la gent d’ERC reflexioni sobre el procés de decadència que està patint el Principat
Just després que difonguessin aquest missatge, Joan Ridao, d'ERC, va desestimar la seva proposta, argumentant que hi hauria un "empat infinit" entre nacionalistes catalans i espanyols. Hi està d'acord?
Estic segur que el senyor Ridao no va pensar massa bé la resposta, perquè segurament ell estarà d'acord amb un procés d'autodeterminació del poble de Montenegro i també podríem dir que estan abocats a un procés d'empat infinit. Bé, van guanyar per un cinquanta i poc per cent, el just i necessari que marcava la Unió Europea per esdevenir un Estat. Segurament va ser una resposta a cop calent. Crec que una vegada hi reflexioni tranquil·lament, pot canviar aquest parer.
La Plataforma per la Sobirania, a més de recolzar els nostres directius, vol fer que la gent d'Esquerra reflexioni sobre el procés de decadència que està patint el Principat de Catalunya amb l'actual tripartit i que creiem que hi ha d'altres fórmules possibles, d'altres majories que poden donar un gir i recuperar la il·lusió pel país.
Però quan Mas i Zapatero van pactar l'Estatut a la Moncloa, la direcció de CiU no semblava que anés en la línia que apunten.
El senyor Carod-Rovira també ha manifestat el seu desig de celebrar un referèndum per l'autodeterminació i, tot i que va votar que no a l'Estatut actual, fa poc va dir que creia que s'havia equivocat. Suposo que si ho diu el president d'Esquerra, ho diu en nom de tot el partit. Estic convençut que avui haguessin votat que sí, tot i saber que no és l'Estatut que necessita Catalunya.
no hem de mirar massa el retrovisor, perquè podem xocar. Hem de mirar quin és l’objectiu final que volem per al nostre país
Per tant, la Plataforma aposta per posar a zero el comptaquilòmetres dels retrets entre els dos partits?
Per descomptat. Hem de posar el comptaquilòmetres a zero, no hem de mirar massa el retrovisor, perquè podem xocar. Hem de mirar quin és l'objectiu final que volem per al nostre país i com el volem. I aquest penso que no és altre que el que ens ha de dur cap al referèndum del dret a l'autodeterminació, amb les garanties necessàries per no crear una nova frustració.
La seva proposta de data de referèndum coincideix, més o menys, amb la del Vicepresident de la Generalitat, Carod-Rovira. Ibarretxe, en canvi, s'ho planteja per abans de finalitzar el present mandat. Catalunya no perd l'enèsim tren?
No m'agrada massa barrejar diferents realitats que existeixen arreu d'Europa. Podríem parlar també d'Escòcia... Són nacions diferents, amb ‘timings' diferents. El procés que va engegar el lehendakari Ibarretxe, ja fa un temps que hi estan treballant. Nosaltres hem començat una mica més tard i tant de bo que comencem a encaminar-nos cap aquí.
A curt termini, no es preveu que CiU i ERC arribin a cap acord. Vostès parlen de "cansament" i "distància" de l'electorat català respecte la política. Cap a on creuen desembocarà?
Crec que hi haurà una gran abstenció, activa o passiva, de l'electorat nacional. Suposo que el cansament és de tota la societat catalana, però penso que el bloc nacional en serà un dels grans perjudicats. La nostra proposta, precisament, va en la línia de provocar un gir i que la gent vegi aquesta il·lusió que estem demanant. Penso que aquest horitzó generaria la il·lusió suficient com perquè l'electorat nacionalista tornés a les urnes.
Aquest electorat nacionalista, contra Aznar vivia millor?
Sempre és més fàcil que el teu electorat es mobilitzi amb polítiques d'enfrontament. Però igualment penso que és el mateix el PSOE que el PP.
CiU, tradicionalment, s'ha caracteritzat per buscar un entremig als pols oposats. Els plantejaments de la Plataforma per la Sobirania empenyen la federació trencar amb aquesta herència?
No. Creiem que el procés que hi ha hagut fins ara ha estat molt positiu. S'ha fet un avenç nacional molt gran des de principis de la democràcia fins ara, però que ara hem d'anar cap a un estadi més alt.
el posicionament del Principat ha de ser molt contundent i dir que no podem formar part d'un Estat com aquest
Per què, ara?
Perquè el procés de decadència del país ens porta a dir que hem d'anar en aquesta direcció, no n'hi ha d'altra possible. Hem pogut comprovar que durant 30 anys de democràcia no ha estat possible anar més enllà del que ens han ofert els espanyols i, per tant, el posicionament del Principat ha de ser molt contundent i dir que no podem formar part d'un Estat com aquest.
