Barcelona · La sentència del TC i la polèmica amb el lema de la manifestació d'aquest dissabte està monopolitzant la informació política del país, però mentrestant, 4.000 voluntaris continuen treballant per tal que el proper 10 d'abril Barcelona clogui la iniciativa de les consultes sobre la independència amb el cap ben alt. El responsable de comunicació de Barcelona Decideix, l'escriptor Alfred Bosch, destaca la projecció internacional i la responsabilitat extra que comporta celebrar la iniciativa a Barcelona.

Com van els preparatius de la consulta sobre la independència a Barcelona? Arribareu justos de força a la primavera?
Hi arribarem molt bé. Les coses s'estan de manera molt professional, seguint un pla de treball establert. Estem forts en molts aspectes, com en voluntaris, que ja en tenim 4.000. L'objectiu és arribar als 10.000 per poder encarar bé la consulta, però encara queda molt i actualment anem molt per sobre de l'esperat. Tot i això, també és cert que anem fluixos de diners.  Aprofito per demanar a les ànimes decidides que facin un pensament. No ens cal molt, però tampoc podem viure de l'aire.

Ajuda o entorpeix al procés el fet que la consulta se celebri en època electoral?
Anem tan farcits de cites electorals que tampoc hi ha gaire marge. Hem optat pel terme mig, entre els dos comicis, dos mesos abans de  les municipals, de tal manera que no interferirem en la campanya. Però inevitablement aquest serà un dels temes presents en el debat municipal, i això crec que és saludable.

Barcelona és més coneguda que Catalunya a moltes parts del món
Heu advertit que la de Barcelona és la consulta més difícil. Com encareu aquestes dificultats?
Hem introduït certes previsions, com ara organitzar-la molt temps abans. Mai no s'ha preparat cap consulta amb tanta antelació com ho estem fent, perquè hi ha una qüestió de dimensions evident: fins ara Sabadell és la ciutat més gran on s'ha realitzat una consulta, i Barcelona ho és nou o deu vegades més. Però a més del tema de la dimensió, hi ha un valor afegit que té Barcelona, que és la projecció internacional. Barcelona és més coneguda que Catalunya a moltes parts del món.

Aquesta atenció internacional, juntament amb el fet de cloure les consultes, us afegeix un plus de responsabilitat?
Totalment. El que passi a Barcelona serà decisiu, culminarà un procés que es va iniciar ara fa un any.  s molt important, fins al punt que la consulta a Barcelona acabarà sent vista com un assaig general a la consulta nacional. Serà el més semblant que s'hagi fet fins ara i, per tant, cal fer-la molt bé.

Tot i demanar la col·laboració de l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, aquest ja ha reiterat que no té cap intenció de donar suport a la iniciativa perquè no li "correspon"...
Amb tots els respectes cap al meu alcalde, discrepem. Som ciutadans amb els mateixos drets per accedir als recursos públics que qualsevol altre. I tot i que ja s'han cedit espais, com centres cívics, desitjaríem que la implicació fos realment seriosa. Cal tenir clar que estem fent un assaig de participació democràtica, en què els ciutadans poden escollir entre dues opcions. No fem política, fem gimnàstica democràtica perquè la gent pugui decidir, i val la pena donar la veu als ciutadans. Estem parlant del nostre futur, i el futur no el podem ignorar, l'hem de treballar. Per què, per exemple, es destinen recursos per muntar una pantalla gegant per la selecció espanyola, i no se'n poden destinar uns altres a la democràcia? En tot cas, estic segur que l'alcalde és un demòcrata i acabarà canviant d'opinió.
Les paraules comencen a sobrar; volem vots i no paraules
La consulta de Barcelona serà el punt i final de les consultes. Quin ha de ser el següent pas?
No tinc una bola de vidre per saber-ho. Ara estic concentrat amb la consulta, no podem deixar inconclús el fenomen. No tindria sentit que el cos completés un procés sense el cap. En tot cas, estem treballant en la direcció correcta, que passa per les urnes. El que puc dir, al·ludint al lema de cert partit polític, és que les paraules comencen a sobrar; volem vots i no paraules. Volem decidir perquè és un dret i un deure, i encara que no fos així, Espanya ens ha portat a aquest escenari, en què hem d'escollir si volem seguir com ara o canviar radicalment amb la independència.