Joan Majó arribà a director general de la CCRTV tenint en contra la crosta socialista, que volia convertir TVC i Catalunya Ràdio en la seva BTV i ComRàdio. Joan Majó va entendre que la Corporació era un dels pocs elements emblemàtics i d’estat de què el govern de la Generalitat, i va optar, amb el consentiment del president Maragall i no del seu entorn, per mantenir en part l’estructura heretada d Joan Majó arribà a director general de la CCRTV tenint en contra la crosta socialista, que volia convertir TVC i Catalunya Ràdio en la seva BTV i ComRàdio. Joan Majó va entendre que la Corporació era un dels pocs elements emblemàtics i d’estat de què el govern de la Generalitat, i va optar, amb el consentiment del president Maragall i no del seu entorn, per mantenir en part l’estructura heretada de l’època de CiU. Una estructura que havia col·locat aquests mitjans informatius com a líders d’audiència del país i amb un grau d’independència acceptable. Va col·locar a la direcció de TV3 un home de consens entre els històrics de la casa, Francesc Escribano, i va donar la sorpresa de Montserrat Minobis com a directora de Catalunya Ràdio, després de sortejar amb dificultats els intents per col·locar personatges de tota mena lligats a la crosta de periodistes socialistes ressentits amb el lideratge de TV3. Ara, mesos després, és evident que hi ha una certa consolidació i rellançament del model Majó, però algunes actituds de professionals, principalment de TV3, alguns d’ells ja de l’època de CiU, han intentat reorientar els informatius d’una manera absolutament anacional, cosa que ha provocat un gran descontentament no sols del primer partit de l’oposició, CiU, sinó d’ERC, que veu que pràcticament no té cap influència en una eina essencial per a la reconstrucció nacional del país. Les declaracions del diputat socialista Joan Ferran sobre el llibre d’estil de les emissores públiques catalanes és un atac directe precisament al projecte de reconstrucció nacional, i d’acceptar-se la seva interpel·lació, aquestes emissores passarien de ser anacionals com ara, amb alguna floritura nacional, a convertir-se en eines d’espanyolització. Joan Majó, com va declarar al Parlament de Catalunya la setmana passada, vol més diners per refermar un model de ràdio i televisió nacional, i cal donar-li aquests mitjans. Però les emissores de la Corporació no poden deixar de ser les eines primordials per a la recuperació de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació. I aquesta va molt més enllà de les fronteres del Principat de Catalunya.
