Miquel Almirall · Com diria Michel Pêcheux, els discursos es basen en preconstruïts. Els preconstruïts són les petjades, les senyals que hi ha en un discurs i que aquest comparteix amb un altre o que provenen d'un altre. Així doncs, els discursos no són independents els uns dels altres, sinó que comparteixen elements.

Justament aquest fet fa que resultin fàcilment intel·ligibles per als qui no hi estan d'acord.

Els apartats del document signat pel PSE-EE i el PP que analitzarem és un cas extrem del que estem dient. Tot el que afirma no s'entén si no s'interpreta a partir d'un discurs previ, en aquest cas, el discurs dels diferents governs Ibarretxe (i, si es vol, del discurs del nacionalisme basc que ha governat Euskadi).

En aquest article analitzarem dos apartats del document, educació i política lingüística, com veurem, molt interessants i significatius des del punt de vista discursiu a causa de les propostes de canvi presentades pel partits espanyols.


1.Educació

Tot seguit analitzarem sis dels nou punts d'aquest apartat.
El primer punt afirma que:

"Se garantizará el ejercicio efectivo [a la lliure elecció de la llengua vehicular] de tal derecho por las familias [-]"

La utilització de l'adjectiu efectiu fa referència a un moment anterior en què les famílies no podien exercir el dret a la lliure elecció de la llengua vehicular. D'altra manera, l'adjectiu fóra superflu. El text, doncs, posa de manifest un abans i un ara.

El segon punt comença dient que:

"Para acordar una eventual regulación de la política lingüística se tendrán en cuenta los siguientes elementos:"

En aquest punt sobta que l'adjectiu eventual modifiqui el sintagma "regulación de la política lingüística". L'adjectiu eventual vol dir que alguna cosa o algun fet pot ésser o esdevenir-se o no. Per tant, el document està dient que el govern López pot regular la política lingüística o no, afirmació que no s'adiu amb la voluntat política dels dos partits polítics espanyols, que, evidentment, la volen regular, fet que es demostra amb el que afirmen en els subpunts. El primer subpunt manté:

"Garantia de la libre elección de lengua vehicular por los padres en la enseñanza de sus hijos"

Com hem vist abans, l'explicitació de la garantia implica que abans no n'hi havia. No té sentit garantir un fet que ja estava garantit anteriorment. Tornem a tenir, doncs, la dicotomia abans/ara.

El segon punt defensa:

"Aprendizaje obligatorio en la enseñanza de la otra lengua oficial, distinta a la lengua de opción del ciudadano"

El text evidencia que qui tria és el ciutadà, en tant que forma part d'una família. Per a les famílies que trien l'euskera, l'aprenentatge de l'espanyol per part dels seus fills és un fet inqüestionable, en el sentit que tots els estudiants d'Euskadi que no estiguin en el cicle d'educació infantil parlen espanyol. Per a les famílies que trien l'espanyol, l'aprenentatge de l'euskera a l'escola pot no passar de la bona voluntat dels seus fills i les seves filles. Si a Catalunya tot professor pot veure que hi ha un nombre significatiu de l'alumnat que acaba l'ESO sense parlar català o sense parlar-lo amb un mínim de fluïdesa i de correcció, el sintagma "aprendizaje obligatorio" no implica pas coneixement exhaustiu i ús real de l'euskera. A més a més, hi ha una pregunta gens trivial: si l'alumnat hispanoparlant no aprèn l'euskera a l'escola, on l'aprendrà? Què quedarà, doncs, del tan pregonat bilingüisme que defensen els partits espanyols?

En aquest subpunt, a més, hi ha una confusió, totalment conscient, entre aprenentatge obligatori d'una llengua i domini obligatori d'aquesta llengua. Sobretot, tenint en compte el poquíssim interès amb què es prenen els alumnes les assignatures a l'ESO. Així doncs, "aprendizaje obligatorio" no vol dir "coneixement obligatori". S'ha de recordar que les reformes que va introduir el tripartit a l'ensenyament tenien a veure amb el baix nivel d'euskera fins i tot entre l'alumnat del model D (l'ensenyament en euskera llevat de les assignatures lingüístiques).

El tercer subpunt manté que:

"Tenemos como objetivo alcanzar un bilingüismo integrador, para lo que se fomentará la utilización vehicular de las dos lenguas oficiales, su conocimiento y su uso, en el respeto a la libertad de elección de la lengua vehicular de las familias y contando con el criterio de los profesionales docentes"

En primer lloc, cal remarcar l'expressió "Tenemos como objetivo alcanzar", que té un significat diferent de "Tenemos el objetivo de alcanzar". Mentre que la segona expressió indica la voluntat d'assolir l'objectiu, la primera simplement planteja la possibilitat d'assolir-lo o l'aspiració d'assolir-lo. Tenint en compte el context en què surt, la tria per part de les famílies de la llengua vehicular dels seus fills, segurament es tracta d'una redacció deficient del text i no pas un intent d'aigualir l'objectiu a assolir. La hipòtesi de la redacció deficient, a més, es basa en d'altres punts on l'expressió escrita és manifestament millorable.

En segon lloc, el sintagma "bilingüismo integrador" és, si més no, divertit. Perquè, si el bilingüisme que propugnen els bilingüistes no és integrador, què serà aleshores? Aquí sembla que el bilingüisme integrador consisteix en el fet que l'euskera s'integri en l'espanyol i, en conseqüència, desaparegui. Aquest fet representaria l'assoliment del mite bilingüista.

En tercer lloc, torna a haver-hi una referència al passat ja que el terme "bilingüisme integrador" remet a un altre, "bilingüisme no integrador", que practicava el tripartit. Aquest terme al·ludit encara és més divertit que l'anterior: pot ser "no integrador" un bilingüisme no entès en un sentit mític o mistificat? Segons els partits espanyols majoritaris, sí.

En quart lloc, també és curiosa la utilització del sintagma "lengua vehicular de las familias". Se suposa que el que vol dir el text és que les famílies poden triar la llengua vehicular de l'ensenyament. Aleshores, el sintagma fóra "la lengua vehicular por parte de las familias". Una altra interpretació fóra que les famílies tenen llengua vehicular, concepte sociolingüístic totalment nou. Com que cal suposar que els redactors d'aquest text tenen un migrat, per no dir nul, coneixement de la teoria sociolingüística, és millor no considerar que han creat un nou concepte teòric.

Per acabar, es pot comprovar com a l'hora de veure què passa amb la llengua vehicular de l'alumnat, el futur govern basc comptarà amb l'opinió del professorat. Ara bé, què passa si una part del professorat s'oposa, per raons diverses, a aquest bilingüisme integrador?

El quart punt afirma:

"Búsqueda del consenso para avanzar en el trilingüismo (euskera, castellano, inglés) desde la autonomía de los centros de enseñanza y contando con las familias y profesionales docentes"

Aquest punt és esperpèntic. Si al punt anterior es tenia com a objectiu assolir un bilingüisme integrador, ara el futur govern basc cerca el trilingüisme. s a dir, encara no han assolit el bilingüisme (ni integrador ni no integrador) i ja busquen el trilingüisme. En aquest sentit, és interessant remarcar la incoherència discursiva del sintagma "avanzar en el trilingüismo", és a dir, ja hi ha un trilingüisme més o menys incipient i volen incrementar-lo.

D'altra banda, el trilingüisme de què parlen el PSE-EE i el PP pot ser un recurs per camuflar un retrocés de l'euskera a les aules. La raó és ben senzilla. Amb el suposat objectiu de potenciar l'anglès com a llengua vehicular mundial (l'interlingua) es pot dissimular la manca de coneixement i d'ús de l'euskera per part de l'alumnat. I encara hi ha una raó pràctica: si augmenten les hores en anglès, aleshores han de minvar les hores en euskera. Es pot argumentar que també minvaran les hores d'espanyol, però és evident que la situació sociolingüística de les dues llengües no és la mateixa, ni de bon tros.

A més a més, el govern López ho vol fer comptant amb les famílies i els professionals docents. Això planteja dos problemes, més de sentit comú que no pas pràctics. I si les famílies s'hi oposen, al trilingüisme? I si els professionals docents s'hi oposen?

El mateix passa en fer referència a l'autonomia de centres pel que fa a l'ús de la llengua. Pot haver-hi centres que s'hi oposin. Per exemple, uns poden no voler fer servir l'euskera; d'altres poden triar no fer servir l'espanyol i, d'altres, hipotèticament, podrien no voler l'anglès com a tercera llengua vehicular.

El cinquè punt proposa:

"Derogación inmediata de aquellos artículos que, relativos a las lenguas, se contienen en los distintos decretos por los que se establecen el currículo de la educación básica, el de infantil y el de bachillerato, por no respetar la propia Ley de Escuela Pública y por haber surgido fuera de los consensos necesarios para hacer avanzar la política lingüística"

Segons aquest punt, el PSE-EE i el PP volen modificar el que van legislar els governs Ibarretxe per dues raons: perquè infringeix la llei i perquè els decrets no foren fruit del consens. No entrarem en el primer punt perquè no coneixem les conseqüències legals dels canvis proposats pels governs Ibarretxe. Sí que comentarem, en canvi, la segona raó. Segons els dos partits espanyols majoritaris, la causa de la derogació dels decrets és la manca de consens polític. Segons aquesta lògica, el govern López no podrà fer cap decret nou si abans no ha aconseguit un consens previ. I, al límit, la pròpia derogació incompleix el requisit que es demana als altres: la derogació dels decrets no és fruit de cap consens sinó una decisió d'una de les parts implicada en el conflicte.

Per últim, la darrera raó afirma que el PSE-EE i el PP volen "hacer avanzar la política lingüística". s significatiu, però, que el document no explicita cap idea que faci que millori la situació sociolingüística de l'euskera als apartats dedicats a educació i política lingüística. Des d'una altra perspectiva, l'orwelliana, es podria entendre que una manera eficaç de fer avançar la política lingüística consistiria a fer retrocedir l'ús de l'euskera.

El setè punt manifesta:

"Defensa de la libertad de enseñanza. Criterios objetivos para el acceso a la financiación con cargo a fondos públicos, acabando con los privilegios y discriminaciones, de modo que se garantice la igualdad"

Cap idea d'aquest punt no s'entén sense un context previ al qual s'oposa. Les idees prèvies són evidents: abans no hi havia llibertat d'ensenyament, no hi havia criteris objectius per al finançament de centres educatius i no hi havia igualtat en l'accés al finançament públic.

També és remarcable l'establiment d'uns "criterios objetivos", que a més de pressuposar que abans els criteris no ho eren, estableix un problema ontològic: què són criteris objectius? s evident que hi pot haver criteris objectius que un govern pot no considerar perquè estan en contra del que li interessa. Per tant, els criteris objectius de què parla el document no són cap panacea. Es tindran en compte tots els criteris objectius possibles o se'n bandejaran uns, atès que no convenen?

No es pot passar per alt la utilització del gerundi acabando, que fa referència a privilegis i discriminacions del passat. No cal ser gaire llest per veure que hi ha una referència implícita però clara a les ikastoles.

El novè punt assenyala que:

"La política de subvenciones del Departamento de Educación se ajustará a entidades y organismos de la Comunidad Autónoma Vasca y tendrá en cuenta las necesidades de fomento y promoción de la política educativa"

La utilització del verb se ajustará' indica clarament un moment anterior en què la política de subvencions no se ajustaba' a ajudar només entitats i organismes de la CAB. Com a mínim hi ha dues conseqüències clares. La primera comportarà que algunes entitats i organismes de la CAB deixaran de percebre ajuts o se'ls rebaixarà la quantitat a percebre. La segona implicarà que les entitats i organismes que treballen per millorar la situació de l'euskera a Navarra i a Iparralde no rebran cap més ajut.

A més a més, per reblar el que s'ha afirmat anteriorment, l'oració que segueix la conjunció copulativa resulta del tot enigmàtica: [la política de subvencions del Departament d'Educació] tendrá en cuenta las necesidades de fomento y promoción de la política educativa". Aquesta afirmació és un calaix de sastre on hi entra tot i no hi entra res. Què volen dir el PSE-EE i el PP exactament? Cal preveure que ben segurament res de bo per a l'euskera. 


2. Política lingüística

En aquest apartat, cal entendre política lingüística com a sinònim de política lingüística fora de l'ensenyament atès que l'apartat d'educació hi dedica atenció. El primer punt sosté:

"Fomento de la libertad lingüística para que los ciudadanos puedan optar por cualquiera de las dos lenguas oficiales de Euskadi, sin que ello suponga perjuicio o marginación, ni limitación al acceso al empleo a la función pública, salvo en los caos en que el perfil lingüístico se requiera por la función a desempeñar"

En aquesta oració hi ha diverses paraules clau. En primer lloc, tenim el verb optar. Segons el document, qualsevol ciutadà pot optar per la utilització de qualsevol llengua oficial. Darrere del verb optar hi ha un parany notori: perquè un ciutadà pugui optar entre parlar una llengua o una altra, primer cal que domini les dues llengües. Per tant, darrere d'aquesta paraula s'amaga una realitat sociolingüística evident: hi ha molts ciutadans i moltes ciutadanes a Euskadi que no poden optar perquè només parlen una llengua. Així, el futur lehendakari López pot optar per utilitzar una de les dues llengües oficials? O la presidenta Quiroga pot optar per una llengua que no sigui l'espanyol? Per tant, si només parles una llengua, no pots optar per res perquè no pots triar.

La segona paraula clau és limitación'. Segons el text, l'exigència d'una llengua oficial, l'euskera, limita l'accés a l'oferta publica d'ocupació. Però no havíem quedat que Euskadi era una societat bilingüe i que el bilingüisme és tan bo?

En conclusió, aquest punt del document no té altre sentit que limitar l'exigència de l'euskera perquè es basa en una pressuposició de sentit comú no explícita: l'espanyol és la llengua de tots els bascos de la CAB. Per tant, l'espanyol no limita res i permet optar a parlar el que cadascú vulgui.

El segon punt defensa:

"Garantía del derecho a relacionarse con las administraciones públicas en cualquiera de las dos lenguas oficiales de la CAV. La asignación de perfiles lingüísticos se hará en función de las necesidades para garantizar tal derecho, en función del uso efectivo de las lenguas en relación con la administración en cada zona"

Com es pot comprovar, la segona oració limita la garantia del dret a usar una llengua, en concret, l'euskera. La primera oració afirma que tot ciutadà basc pot adreçar-se a les diverses administracions en euskera o en espanyol. Ara bé, la segona oració estableix un límit a aquest ús: fa referència a l'ús de les llengües a cada zona. El parany, doncs, és evident: si en una zona l'ús de leuskera és molt baix, l'administració pot decidir que els empleats públics no tindran per què parlar-lo o entendre'l. s obvi que el cas contrari és impensable: si un ciutadà basc només parla espanyol, tindrà garantit que sigui atès en espanyol a tot arreu.

El tercer punt postula el següent:

"Adopción de una valoración adecuada del conocimiento del euskera como mérito en las diferentes OPEs en la contratación del personal dependiente del País Vasco que busque el equilibrio con la puntuación correspondiente a los méritos profesionales"

En aquest punt hi ha dues idees a comentar: l'ús de l'adjectiu adecuada' i el sintagma "busque el equilibrio". Pel que fa a l'adjectiu, com hem vist en d'altres ocasions, remet a un passat: abans, la valoració no era l'adequada. Pel que fa al sintagma, la idea de buscar l'equilibri no implica trobar-lo. Pot ser que el govern López el busqui i no el trobi.

En aquest punt es pot veure una vegada més que tota la política lingüística del govern López no consisteix a millorar la situació de l'euskera, sinó de, com a màxim, deixar-la com està ara. Això en la hipòtesi més favorable per a l'euskera.

El quart punt fa explícit:

"Evitar de forma activa la pretensión de fraccionar la sociedad vasca en comunidades lingüísticas diferenciadas, para lo que se fomentará el conocimiento y el uso del euskera desde la libertad"

Aquest punt es basa en dues pressuposicions sense les quals no s'entén el text correctament: els governs Ibarretxe (com a mínim) han tingut la pretensió de dividir la societat basca en dues comunitats lingüístiques i tot això ho s'ha fet des de la coacció. A més a més, el document fa explícit que el govern López treballarà perquè la pretensió dels governs Ibarretxe no aconsegueixi reeixir.

El cinquè punt afirma que cal:

"Impedir y evitar las actuaciones sectarias, la imposición de sanciones y la utilización partidista del idioma"

Aquest punt tampoc no s'entén si no es parteix d'unes pressuposicions que fan possible el que s'escriu. Una vegada més, el text marca un abans i un ara: els governs Ibarretxe duien a terme actuacions sectàries, imposaven sancions i utilitzaven de manera partidista l'euskera. En canvi, el govern López deixarà de fer-ho. En aquest punt també és interessant de remarcar el mot idioma per referir-se a l'euskera. Si no es fa aquesta associació semàntica, l'oració no s'entén. Així, tot el que s'hi afirma té a veure amb l'euskera i, en concret, amb la política lingüística dels governs Ibarretxe a favor de l'euskera.


3. Les famílies i els professionals de l'ensenyament

A l'apartat del document dedicat a l'educació hi ha un fet simptomàtic i prou il·lustratiu de la filosofia del futur govern del PSE-EE amb suport parlamentari del PP: mentre que quan fa referència a qüestions sociolingüístiques, com ara la llengua vehicular de l'ensenyament, hi ha constants referències als professionals docents, quan fa referència a la política educativa, els professionals docents no hi apareixen per enlloc. s a dir, els professionals docents són l'avantguarda a l'hora de respectar els drets lingüístics de les famílies, però no compten per a res a l'hora d'elaborar la política educativa del futur govern basc. Per exemple, la segona oració del sisè punt diu que:

"Elaboración de un plan con medios y recursos para mejorar infraestructuras educativas y la calidad de la enseñanza"

I el novè punt afirma que:

"La política de subvenciones del Departamento de Educación se ajustará a entidades y organismos de la Comunidad Autónoma Vasca y tendrá en cuenta las necesidades de fomento y promoción de la política educativa"

El mateix passa amb les famílies. Les famílies, evidentment les famílies monolingües hispanoparlants que no tenen cap mena d'interès perquè els seus fills parlin euskera, són bàsiques en les qüestions sociolingüístiques ja que són el cavall de Troia dins les escoles i els instituts, però a l'hora de dissenyar la política educativa del govern López no hi tenen res a dir. Dit breument: els professionals docents i les famílies intervenen en les decisions sociolingüístiques de l'alumnat, però no pas en les decisions polítiques, que són per als professionals de la política.


4. Conclusió

Sense valorar les propostes que fan el PSE-EE i el PP al document que han pactat a Euskadi, el més remarcable és el caràcter de contradiscurs que tenen, com a mínim, els apartats dedicats a l'educació i la política lingüística. Els preconstruïts hi apareixen constantment, de manera que arriben a ser bàsics per entendre la voluntat política que hi ha darrere del text i que hi ha en el text. Més que un document a favor d'una determinada política, és la presentació d'un document que critica la política feta per uns altres, en concret, els governs Ibarretxe.