La gent de ‘La Caixa’ ens recorda constantment que són una institució que té en compte a les persones. “A la Caixa parlem”, diu l’eslògan. Penso que algunes actuacions fan dubtar de la veracitat de tals afirmacions. El passat 18 de desembre la Fundació La Caixa va fer a l’auditori de Caixa Fòrum la presentació del premi Rogeli Doucastella, que aquesta institució convoca i atorga anualment. Una recerca excel.lent realitzada per joves sociòlegs, M. del Mar Griera i Ferran Urgell, que porta per títol Consumint religió. Noves formes d’espiritualitat entre la població juvenil. Només hi ha una edició en castellà que és la que s’entrega als assistents a l’acte. Després de la sorpresa i de les indagacions pertinents, se’ns diu que hi ha una norma on s’explicita que els premis Doucastella s’han d’editar en castellà. Que no representa cap problema pels autors, doncs, ‘La Caixa’ ja es fa càrrec de la traducció al castellà. Sembla que ha estat així. Amb tot s’imposen algunes preguntes. En primer lloc, tot i constatar que és lloable el compliment de les normes, cal pensar que ‘La Caixa’ no hi té res a veure amb l’elaboració de les normes?. En segon lloc, és posible que algun dia se’n faci l’edició en català?. De moment, però, qui la vulgui llegir només ho pot fer-ho en castellà. Es que hi ha alguna norma que impedeixi que a més a més del castellà no es pugui editar simultàniament en català?. “A La Caixa Parlem”, no se sap ben bé per a la gent de quin país.