Valors canviants, certament, amb coloracions diverses en base als moments i les circumstàncies. Així, per exemple, el concepte de llibertat individual entròpica dels països liberals unitaristes xocava, habitualment, amb una llibertat a dos nivells en aquells espais polítics on, la llibertat individual, no es podia concebre sense la llibertat de personalitats col•lectives, com eren les nacions sotmeses.

Atesos aquests antecedents, cal dir que, en principi, unes eleccions municipals en un país normal haurien de correspondre a l'elecció dels gestors més idonis de la cosa pública a l'òrbita local, com el seu nom indica. Així, en un país normal, que el vot del ciutadà tingui en compte els temes propis de la seva ciutat, seria , també, el normal, i que el 50,4 per cent dels ciutadans barcelonins decideixin el seu vot, i fins la seva participació a les eleccions, en funció de problemàtiques de ciutat i de barri, tal i com indica el darrer estudi del CIS (abril 2015), seria, doncs, normal.
Sense la llibertat nacional, els espais de llibertat individual d'un ésser humà, o d'un ajuntament, son incomplets"
Però, com assenyalaven en la introducció, ens agradi o no, davant les cotilles d'un estat que no tolera l'existència de personalitats col·lectives com la catalana, no podem considerar que la nostra sigui una situació normal, ni a Barcelona, ni al Principat. Els ciutadans d'aquest país hem estat privats sistemàticament del dret a decidir el nostre futur, tot just perquè es vol ignorar l'existència de la Nació com a subjecte polític.

En nom de legalitats alienes, suportem unes exaccions fiscals fixades fora del nostre espai i ens construeixen les que han de ser la nostres realitats política, educativa i social des de les oligarquies espanyoles. Mancats de la possibilitat de gestionar els propis recursos, som sotmesos, a més, a un buidatge de les minses competències que ens atorgava la legalitat espanyola, en nom de diversos i exòtics principis. Un d'ells, sense anar més lluny, el de la llibertat individual.
Sense la llibertat nacional, sense la capacitat de tots per decidir, la llibertat de Barcelona per construir un futur millor esdevindria il·lusòria"
Per aquest motiu, votar a Barcelona en clau republicana vol dir, ras i curt, votar també en funció de la llibertat nacional. En pretendre restringir el debat barceloní als 92 quilòmetres quadrats del municipi, es vol amagar la íntima simbiosi entre la capital i el país, relació que no va néixer ahir, ni és producte de lleis i ordenances, sinó fruit històric l'evolució d'un país que havia construït el propi Estat.

Sense la llibertat nacional, sense la capacitat de tots els ciutadans catalans per decidir el seu futur col·lectiu, la llibertat de Barcelona per construir un futur millor per als seus ciutadans esdevindria il·lusòria o, si més no, condicionada, amb la seva normativa sotmesa als retalls vinguts de Madrid, els seus recursos minvats per l'extracció de l'estat espanyol i la seva projecció exterior limitada per les polítiques dels governs de l'estat central.

La llibertat republicana, tal i com l'entenc, és un sol arbre amb dues branques indispensables, la llibertat col·lectiva i la llibertat individual. Sense la llibertat col·lectiva, sense la llibertat nacional, els espais de llibertat individual d'un ésser humà, o d'un ajuntament, son incomplets, mancats. Serien , com a molt, una ombra platònica de llibertat.



Llegiu també:
Diari de campanya d'un republicà. Igualtat
Diari de campanya d'un republicà. Fraternitat