Barcelona · Com qui no vol la cosa, en un míting, el Sr. Rodríguez Zapatero va prometre la destinació de tres mil milions d'euros en avals de l'ICO destinats a garantir les quantitats que les corporacions locals -avui dia ofegades i sense recursos"deuen a petites i mitjanes empreses. No seré jo qui critiqui aquesta mesura, que va en la línia del que ja hem reclamat en diverses ocasions i també del que demanen autònoms i pimes, però sí que cal considerar-la com un exemple de frivolitat.


A cap país seriós del nostre entorn les mesures governamentals de lluita contra la crisi s'anuncien en un míting. Ben al contrari, responen a un pla estudiat i normalment consensuat amb d'altres forces polítiques i amb la resta d'agents econòmics. Perquè si en alguna cosa coincideixen tots els analistes econòmics, és que la crisi només se superarà generant confiança. I els mítings van molt bé per fer promeses -les del president Rodríguez Zapatero ja sabem que són de credibilitat escassa- i per enardir els simpatitzants, però no són el lloc adient perquè l'Estat exhibeixi la seva capacitat de reacció davant les inclemències econòmiques.

La frivolitat acostuma a ser perillosa. Confiem que no sigui el cas, i que aquests tres mil milions d'euros aportin liquiditat a compte de les factures pendents dels ajuntaments, però encara que sigui així, seguirà pendent la definició d'una estratègia consensuada contra la crisi. Avui dia, sense aquest consens, només ens queda anar cada setmana als mítings de Rodríguez Zapatero i veure quina se n'empesca. Per exemple, tal vegada podríem saber si pensa ampliar o no els vuit mil milions del fons municipal, que ja sembla quedar-se curt.

Si les coses continuen així és evident que un dia o altre, malgrat Zapatero, ens en sortirem de la crisi, però no serà per mèrits del Govern de l'Estat sinó per les decisions adequades que hagin estat preses en d'altres llocs. Tant de bo siguin certs els petits senyals de recuperació que ja es veuen als Estats Units i a d'altres llocs. Ara com ara, vist el que hi ha, són la nostra única esperança.