El PSC és una força partidària que ha fet aportacions positives a la construcció del país després de la dictadura.

No cal ponderar-les aquí. Molts dels seus dirigents (en aquests moments, bona part d'ells desvinculats de la formació o en procés d'estar-hi) han nodrit els rengles del catalanisme polític. Encara ara, seria del tot injust reduir tot el PSC al nucli dur de la seva direcció o menystenir-lo. Tant de bo pogués recomposar la seva línia d'actuació i retrobar-se amb el bloc majoritari d'una societat que el rebria amb els braços oberts.

Des de l'inici de la Transició, apagat ja el foc dels continguts ideològics més rupturistes del partit (recordem la seva defensa del dret a l'autodeterminació), en el PSC han predominat els sectors més immobilistes respecte al model d'Estat. Durant molt de temps, el socialismo català s'ha afegit amb pocs matisos a un PSOE que s'ha consolidat com un "partit de l'Estat". Però la deriva de la seva actual direcció ha eliminat els trets de federalisme assimètric o de filosobiranisme que en algun moment (els anys del tripartit) van prendre volada.
L'opció dels conservadors de debò, dels qui volen que les coses no empitjorin però que tampoc millorin, és el PSC"
Una direcció erràtica, l'acomplexament envers el PSOE i l'entossudiment en el prejudici ideològic respecte al nacionalisme han portat el PSC realment existent a esdevenir el reducte d'un conservadorisme que es nega a acceptar la realitat. Com si la força de les coses s'hagués proposat deixar en evidència tot un equip dirigent, observem amb estupor com, davant el projecte sobiranista, la cúpula socialista fa costat a la gran patronal i a algunes corporacions influents enfront les centrals sindicals.

Entre la lleialtat a la Generalitat i al Govern espanyol, advoquen per l'Estat. El PP i Ciutadans no són forces conservadores. En l'escenari català, formen un bloc reaccionari que voldria retallar encara més l'autonomia migrada. L'opció dels conservadors de debò, dels qui volen que les coses no empitjorin però que tampoc millorin per la majoria ni pel país, és el PSC. Defensar l'stau quo, conservar l'autonomia però no no anar més enllà. El PSC s'ha convertit, per la manca de visió dels qui el lideren, en el partit conservador català.