Mentre l'Estat francès ha decidit fer una passa endavant i ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l'Estat espanyol retrocedeix estrepitosament en l'aplicació dels seus principis arreu dels territoris on es parla català.
Tot i que està per veure quin nivell d'avenç significarà aquesta ratificació per a les diferents comunitats de França, si ho acaba essent, això no treu mèrit al canvi de rumb que suggereix la ministra de Cultura i Comunicació de França, Aurélie Filippetti, quan diu que "l'Estat no pot defensar alhora la francofonia al món en nom de la diversitat lingüística mentre s'oposa a la diversitat dins França". Hem sentit mai frase similar de l'Estat espanyol? Ni tan sols quan defensa els milions de parlants d'espanyol al món!
I és que Espanya té un problema amb Europa i amb el món. L'any 2012, el Consell d'Europa alertava l'Estat sobre la previsible reculada en l'aplicació de la Carta, alhora que reiterava l'aval al model educatiu català. Li demanava que modifiqués les lleis per garantir el català a la justícia i a l'administració. Hi encenia un llum vermell sobre l'anunci de canvi a la llei de llengües d'Aragó i sobre el baix nombre d'hores d'ensenyament del català a la Franja. Demanava garanties d'oferta de català a l'ensenyament a les Illes Balears i, en el cas del País Valencià, que el valencià fos el centre de tot el sistema educatiu, que es mantingués el senyal de TV3 i més valencià a la televisió i la ràdio públiques, donat l'excés de pressió de les privades.
Mobilitzem-nos. Impedim que el menyspreu amb què l'Estat tracta el nostre dret a la llengua l'acabi imposant també sobre el nostre dret a decidir"
Davant d'això jo em pregunto: com explicarà el ministre Wert que imposa la LOMCE per relegar a segona el català en l'educació? Com respondrà el Govern Bauzà a la petició del Consell d'Europa de garantir el coneixement de català si l'ha deixat d'exigir per treballar a la Funció Pública i ha foragitat la immersió a les escoles? En quina ciència justificaran les Corts de Maria Fernanda Rudi el subterfugi del LAPAO per contravenir lletra per lletra la recomanació europea?
Com se'n sortirà Fabra per dir que tanca aules d'escola en valencià, que ha mort Canal 9 i que fa la guerra a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua negant-li un diccionari? Amb quina cara mirarà Espanya al Consell de Ministres d'Europa quan els digui que ha forçat el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià? I finalment, quants folis gastarà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per justificar que nega a una comunitat amb Parlament propi regular la llengua d'escolarització?
Les alertes d'Europa sobre l'aplicació de la Carta de les Llengües a Espanya estan fetes sobre dades de l'any 2010. De llavors al 2014 els perills alertats s'han superat amb escreix. Només em resta dir: mobilitzem-nos. Impedim que el menyspreu amb què l'Estat espanyol tracta el nostre dret a la llengua l'acabi imposant també sobre el nostre dret a decidir.
