El moment és, certament, excepcional. I requereix, de tothom, respostes que estiguin a l'alçada. Un Govern d'unitat apareix a l'horitzó com una resposta necessària en aquest escenari. Tot i la bona voluntat, amb un Govern amb minoria no es pot anar a un embat com aquest. Cal un Executiu amb més sòl polític i social.

Els governs d'unitat només s'entenen en circumstàncies transcendentals i no massa llargues en el temps. El joc normal de la política requereix dels papers convencionals de majories i oposicions. Quan una aritmètica parlamentària fa inviable unes majories de centre esquerra o centre dreta a l'Europa democràtica, s'imposen, a vegades, grans coalicions, com és el cas d'Alemanya. Però hi ha situacions de repte màxim que exigeixen anar més enllà.
Un govern d'unitat seria una resposta proporcional a l'ambició catalana"
Això pot ser degut a una gran tragèdia (el Govern d'unió nacional al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial), que no és el cas, o a una cruïlla fundacional. Així es va fer en els anys inicials de la Generalitat restaurada. Aquest és el context actual. Després del recurs del Govern espanyol a la Llei de Consultes, i amb la previsible resposta del Tribunal Constitucional, ens trobarem en un punt crucial.

Catalunya ha de donar el millor d'ella mateixa. Un Govern d'unitat que aplegués, sota el lideratge del President Mas, les forces que recolzen la consulta, seria una resposta proporcional a l'ambició catalana.

Un Govern que anés més enllà de l'aliança de CiU i ERC, que inclogués també Iniciativa (ja que és difícil imaginar que la CUP s'hi afegís…). Un Govern que, com es va fer durant el Govern Tarradellas,pogués incorporar algunes conselleries polítiques sense cartera, amb els dirigents de les forces polítiques que donarien suport a aquest Executiu. Finalment, que integrés alguna figura de pes de la societat civil. Un Govern per un instant històric, que mostrés a l'Estat espanyol i a Europa la solidesa de Catalunya en aquesta hora.