Barcelona ·
A l'entrevista que li han fet aquest dimarts a TV3 Artur Mas ha insistit en aconseguir un "pacte fiscal" amb l'Estat Espanyol. Després de les eleccions espanyoles de 2012, pretén que els partits presents al Parlament de Catalunya li donin suport per negociar aquest acord. Espera el suport dels socialistes i els populars espanyols a Catalunya. Addueix el cas d'Euskadi on el PSOE i el PP locals defensen sense fissures el Concert Econòmic.
El futur President de la Generalitat té poca memòria. El setembre de 2005 el 89% del Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut d'Autonomia que contenia un pacte fiscal amb trets del Concert com la recaptació dels impostos per la Generalitat. L'Estatut i la seva proposta econòmica va desencadenar la campanya anticatalana més ferotge des de la mort del General Franco. Hi van participar totes les institucions de l'Estat Espanyol, des del Banc d'Espanya al General Mena. S'hi van sumar tots els mitjans de comunicació. Es van convocar manifestacions amb centenars de milers de persones. Aquesta tensió va portar Artur Mas a la Moncloa el mes de gener de 2006 a pactar amb Rodríguez Zapatero la retallada de l'Estatut.
El projecte aprovat pel Parlament va ser desnaturalitzat amb el consentiment de Convergència i Unió, en especial en tot el que es referia al finançament. La reforma de la LOFCA i l'acord de finançament de juliol de 2009 van acabar d'eliminar qualsevol vestigi de relació bilateral entre Catalunya i l'Estat Espanyol. La sentència del Tribunal Constitucional ha ratificat que Catalunya no pot tenir una relació fiscal pactada amb l'Estat, a diferència del País Basc i Navarra.
La insistència d'Artur Mas en l'estratègia pactista i la política de "peix al cove" només pot portar, de nou, el poble català a la frustració i a la impotència. L'entrada de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament representa la irrupció de l'estratègia unilateralista a la política catalana. No es pot enganyar el poble català sostenint que és possible un pacte fiscal amb el Regne d'Espanya. El Tribunal Constitucional ha establert de manera inapel·lable què podem esperar els catalans dins la legalitat espanyola. La Constitució Espanyola de 1978 ha deixat de ser ambigua: el poble català només pot ser considerat una subespècie del poble espanyol.
Davant la bunquerització constitucional el poble català només té una sortida: apel·lar directament a la legalitat internacional, als principis fundacionals de les Nacions Unides. Som una nació amb mil anys d'història; el nostre parlament és hereu de les Corts Catalanes, el segon parlament més antic del món, després del d'Anglaterra. El restabliment de la Generalitat és anterior a la Constitució Espanyola de 1978 i entronca amb la proclamació unilateral de la República Catalana feta per Francesc Macià. Aquesta història li atorga la legitimitat necessària per declarar la independència. No hem de demanar res a les institucions espanyoles, ni pactes fiscals ni referèndums. Simplement el poble català ha de demostrar al món la voluntat d'esdevenir independent. Simplement hem de seguir el camí de desenes de nacions europees en els darrers vint anys. El Regne d'Espanya no tindrà altre remei que reconèixer la nostra voluntat expressada de manera democràtica.
Solidaritat Catalana per la Independència no pot secundar el camí pactista de Convergència i Unió. La nostra tasca és demostrar al poble català que l'única estratègia possible és la declaració unilateral de la independència. Una majoria de catalans ja s'ha convençut dels beneficis de la independència. Però en aquestes eleccions els riscos a curt termini per a obtenir-la els han frenat i han atorgat la majoria a l'estratègia pactista. Però en els propers quatre anys s'adonarà que l'autonomia és un cul de sac. En aquesta legislatura la Generalitat entrarà en una crisi aguda i Solidaritat demostrarà al Parlament i arreu de Catalunya que només hi ha una alternativa viable, la independència, que es pot aconseguir amb una transició ràpida.
