Barcelona · No vaig escoltar en directe el discurs del Lehendakari Juan José Ibarretxe al Ple del Parlament Basc del 26 de setembre. Me n'alegro, perquè he pogut llegir amb calma un text que m'ha semblat excel·lent tant per la seva estructura formal com pel seu impressionant contingut. En el context polític espanyol, caracteritzat per la frivolitat i pel ressorgiment de tics nacionalistes dogmàtics, el discurs d'Ibarretxe opta per coordenades de modernitat, serietat i credibilitat.

 

La primera part del text fa una descripció del progrés econòmic i social d'Euskadi amb dades contundents. Des de lluny, el País Basc sembla un espai molt pertorbat per la violència d'ETA i per les fractures polítiques. La realitat és una altra. L'economia basca creix amb taxes superiors a l'espanyola i a la mitjana europea. Fins i tot aquest any 2008, el PIB basc creix amb més empenta que el PIB espanyol. Només Luxemburg i Irlanda superen una renda per càpita que arriba al 141 % de la mitjana europea. Les 180.475 empreses basques, que s'han incrementat en 22.000 des de l'any 2004, funcionen amb una productivitat que supera en un 31 % l'europea. Potser és poc conegut que l'esperança de vida tant dels homes (78,3 anys) com de les dones (85,6 anys) és la segona més alta del món després de la del Japó. Aquestes i altres dades encoratjadores que fan referència a l'atur, a la prestació de serveis socials com la renda bàsica per a persones sense recursos, i a les polítiques d'igualtat entre homes i dones, han situat Euskadi en el tercer lloc de l'Índex de Desenvolupament Humà 2008, establert pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), darrera d'Islàndia i Noruega. El País Basc no té por de la crisi econòmica mundial i juga fort en programes que es proposen més inversió, més innovació, més internacionalització, més cohesió social i més autogovern.

Si la part més extensa del document està dedicada a la descripció dels objectius i les fites aconseguides en el camp econòmic, l'apartat que dedica al compromís ètic a favor dels drets humans i de la pau em sembla molt valuós. Pocs governs del món actuen amb tanta claredat i coratge en aquest àmbit. No hi ha cap ambigüitat en la condemna  de la violència d'ETA. Tampoc no n'hi ha en el rebuig de la recent il·legalització dels partits EHAK i ANV per part del Tribunal Suprem espanyol. S'interpreta aquest fet com una conseqüència d'una Llei de Partits que és l'instrument utilitzat per una estratègia política que vol excloure del joc democràtic una part de la societat basca. L'altra retallada dels drets democràtics va ser el tancament de mitjans de comunicació representatius de l'esquerra independentista i de la llengua basca, que ja fa més de sis anys que estan a l'espera de judici. Al seu Pla d'Actuació en matèria de drets civils i polítics, el govern fa seves les peticions per la derogació de la Llei de Partits i de l'actual legislació antiterrorista, així com la modificació de la política penitenciària que a Euskadi és una competència no transferida. En relació a les persones detingudes és molt significatiu que l'Ertzaintza sigui el primer cos de seguretat de l'estat que ha establert un protocol d'atenció a aquestes persones que ha merescut una valoració molt positiva per part del Relator Especial de les Nacions Unides pels Drets Humans en la lluita contra el terrorisme.

El document acaba amb unes reflexions sobre el dret a decidir de la societat basca. La proposta del Lehendakari i del seu govern de convocar una consulta, que va ser aprovada per majoria absoluta del Parlament Basc el 27 de juny, i que estava previst celebrar el 25 d'octubre, va ser declarada inconstitucional pels membres del Tribunal Constitucional espanyol i el procés previst va quedar bloquejat. Es tracta d'una decisió que potser és tècnicament correcta, però que és incompatible amb l'esperit democràtic. El Lehendakari es limita a manifestar la seva incomprensió per una sentència que impedeix l'exercici dels drets democràtics i complica el desitjat procés de pau. Recorda que l'Estat espanyol ja va tancar la porta a la seva proposta de Nou Estatut Polític. El rebuig de la consulta, que havia de ser no vinculant, és més sorprenent perquè ataca pràctiques considerades normals i no problemàtiques dels procediments democràtics. Per aquesta raó el Lehendakari diu que exposarà el cas a les institucions europees i mundials. Amb aquesta  prohibició l'Estat espanyol viola el Conveni Europeu de Drets Humans. Ibarretxe demana a la ciutadania basca que es mobilitzi internacionalment per denunciar aquesta falta de respecte a un dret fonamental. Una altra de les paradoxes denunciades al discurs és la negativa de Rodríguez Zapatero a dialogar amb el Lehendakari sobre temes que el president espanyol havia acceptat en les negociacions posteriorment frustrades amb ETA. Ibarretxe acaba el seu discurs afirmant que continua optant pel diàleg i la negociació i que rebutja la imposició i la prohibició. Diu textualment que el principi democràtic de la participació i la decisió és el motor de la solució del conflicte basc.

Em sembla que és un discurs impecable des del punt de vista d'un polític al servei de les aspiracions basques al progrés, l'autogovern i la pau. Si la democràcia espanyola utilitza la seva constitució, el seu govern i els poders de l'estat contra aquestes aspiracions, vol dir que l'arquitectura democràtica espanyola no és prou creïble. Quan afirmen de manera descarada que no hi ha altra sobirania que la del conjunt del poble espanyol, volen dir que aquest principi queda al marge de l'esperit democràtic. Tant el dret a decidir dels bascos i dels catalans, com la reclamació d'un finançament just per Catalunya i els Països Catalans, com la definició del model de cap de l'estat, són temes reservats. s probable que estiguem condemnats, si volem practicar la democràcia en aquests àmbits, a buscar alternatives a les vies legals establertes perquè aquestes són carrerons sense sortida. s probable que sigui inevitable una nova resistència cívica pacífica i imaginativa. s probable que els mals tractes d'Espanya fomentin a Euskadi i a Catalunya les simpaties per les propostes independentistes i que creixin les xarxes de la societat civil i de les formacions polítiques que les poden fer efectives. En tot cas, les reflexions d'Ibarretxe són pertinents i ajuden a fer plantejaments realistes en defensa de la dignitat dels pobles.