Les Jornades de l’Opinió Catalana celebrades aquest passat cap de setmana van donar un to d’optimisme i de valentia sobre el futur del país que, exposats al costat de la impotència que mostra la política en aspectes clau de país, representa un bàlsam imprescindible.
Si des de sectors emergents com la nova indústria cultural, els sectors que innoven en TIC i els nous fòrums empresarials es confia en les possibilitats de Catalunya, també s’emet una diagnosi molt crítica sobre la necessitat de canviar dinàmiques, polítiques i, sobretot, les relacions entre l’autogovern de Catalunya i el marc de constrenyiments espanyol.
Tenim al país uns sectors econòmicament emergents, que no s’acomoden, que innoven i que busquen obrir-se al món. Al davant, hi tenen polítiques febles, restringides per les mancances pressupostàries i legals de l’autogovern català. El seu referent no és Madrid, sinó Harvard, l’ampliació de la UE a l’est o les economies emergents de la Xina i de l’Índia.
Curiosament, són sectors que no s’han apuntat pas al neoliberalisme, sinó que aposten per unes polítiques socials que permetin guanyar en cohesió social a Catalunya. I pel que fa al model d’Estat, no fan pas escarafalls a les propostes independentistes, perquè veuen que l’actual model d’Estat espanyol és clarament un llast per al desenvolupament de Catalunya.
Al davant d’això, i de la manifestació de dissabte, l’esquerra tradicional a Catalunya hauria de prendre nota de l’article publicat per Anthony Giddens al diari La Repubblica, el passat 23 de novembre, titulat “La malaltia que frena el socialisme a Europa”. Segons Giddens, el principal problema de l’esquerra és la falta de modernització. Ser d’esquerres volia dir ser crític amb les institucions i intentar transformar-les. Ser de dretes era ser conservador.
Avui, ser conservador és una característica d’alguns sectors d’esquerra. I són conservadors perquè no s’han volgut renovar. La diagnosi que fan de les polítiques estatals a Catalunya és molt conformista, i estalvien la crítica a les institucions esperant les pròximes eleccions. El catalanisme (i encara més el de signe independentista) busca la manera de renovar-se i renovar el concepte de cohesió social, de fer arribar a la gent una diagnosi crítica de les coses, d’incidir en la transformació de les institucions. Això és molt d’esquerres. Però sobretot, és molt necessari, com han demostrat milers de persones en la manifestació de dissabte passat.
