Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 7 de de febrer del 2011 | 15:26
Opinió · Política

Navarra, la clau del futur al País Basc

Barcelona · Mentre l'esquerra abertzale convoca mobilitzacions per acompanyar la presentació dels estatuts d'un nou partit que assumeix l'estratègia de rebuig a la violència armada com a via per aconseguir el respecte dels drets nacionals, i la majoria social basca acaba de demostrar la seva fortalesa amb una altra vaga general el 27 de gener, s'ha anat configurant un obstacle a l'acumulació de forces sobiranistes que és l'altra cara de la nova política de l'independentisme d'esquerres il·legalitzat. Una vegada més, Navarra -més en concret, l'alta Navarra, administrada per les institucions de la comunitat foral sota la sobirania del Regne d'Espanya- esdevé pedra de toc per als plantejaments d'unitat del sobiranisme basc.

Vista des d'ulls catalans, i en la distància física i política entre ambdues realitats, durant molt de temps la qüestió navarresa em resultava inquietant perquè no en comprenia l'abast. ¿Com pot ser -pensava- que Navarra sigui tan important per a uns i altres, basquistes i imperialistes espanyols, com per resultar un obstacle decisiu en unes negociacions que eren ja tan avançades en el darrer i fracassat procés de pau? Poc a poc, a força de seguiment de la realitat basca, i també dels seus debats historiogràfics, m'he adonat de com n'és de transcendental la qüestió navarresa per al futur del País Basc (que alguns bascos denominen Navarra, com a manera d'anomenar el país quan parlen del col·lectiu polític nacional sencer).

"Al cap i a la fi, Navarra és la mare terra... La lingua navarrorum dels bascons, la llengua basca, tot surt d'aquí", em deia una persona bascoparlant del Partit Socialista Navarrès gens sospitosa d'independentisme però crítica cap a la seva direcció, quan li plantejava la qüestió just després del trencament de la darrera treva que l'havia tornat a obligar a portar escorta. Navarra, pàtria dels bascos és potser el tòpic més transversal, tant des del punt de vista polític com territorial, que he sentit en les meves estades i entrevistes al País Basc. Més enllà, però, es fan paleses les discrepàncies profundes sobre les conseqüències polítiques que aquest tòpic té per a la construcció nacional, democràtica i pacífica, d'un País Basc cohesionat en el futur.

El corresponsal de Tribuna Catalana abordava en la seva darrera crònica la crisi que afecta la coalició Nafarroa Bai només a tres mesos i mig de les properes eleccions muncipals i forals al País Basc sota sobirania espanyola (un altre dia parlarem de les també properes eleccions cantonals a la República Francesa i com es preparen al País Basc del Nord, amb algun fet extraordinari com el suport socialista al candidat d'Euskal Herria Bai, on hi ha Batasuna -legal en territori de l'imperi republicà- al cantó d'Iholdi). Amb ETA desactivada per la nova estratègia independentista, l'esquerra abertzale il·legalitzada ha impulsat acords amb diverses forces polítiques: primer amb EA, que segueix sent el partit de l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea després de l'escissió d'Alkarbide (ara, Hamaikabat) arran de la batacada que va sofrir el partit en la tupinada electoral a la comunitat autònoma basca; l'Acord de Gernika després, incloent entre d'altres Aralar i Alternatiba (escissió d'Esker Batua), i finalment el pacte pel canvi polític amb EA i Alternatiba.

La presència d'Aralar en el segon d'aquests acords, i la participació en diverses convocatòries comunes -com la multitudinària manifestació pels presos a Bilbo el 8 de gener- podia fer pensar que els vells contenciosos amb Aralar -el partit escindit de l'esquerra abertzale el 2001- eren camí d'acabar-se. Però les properes eleccions a la comunitat foral de Navarra amenacen de fer-ho tot molt més difícil, si la situació no es recondueix aviat. La coalició Nafarroa Bai perilla, després de les exigències del PNB, Aralar i el grup d'independents d'Uxue Barkos a EA perquè "deixi sense valor, pel que fa a Navarra i per al període 2011-2015 allò que recullen els diferents acords subscrits amb Batasuna", un cop l'altre soci, Batzarre, ja se n'ha anat per fer un acord electoral amb Izquierda Unida de Navarra. Tant l'executiva nacional com l'assemblea de Navarra d'EA han respost rebutjant aquesta exigència que considren "un acord per disfressar sota les sigles de Nafarroa Bai una coalició Aralar-PNB".

La principal força sobiranista navarresa -de fet, l'única legal ara, en absència de la il·legalitzada esquerra abertzale- està ferida de mort. EA no es deixa imposar condicions pels seus socis i, si res no canvia, considera prioritari, també a la comunitat foral navarresa, l'acord estratègic amb l'esquerra abertzale il·legalitzada. La comunitat foral de Navarra s'està convertint, doncs, en una prova significativa de les dificultats que haurà de véncer la nova estratègia de l'independentisme d'esquerres, no solament per la negativa pública del govern de la monarquia a facilitar-la -més detencions, tortures i anunci que no hi haurà legalització del nou partit abans de les eleccions de maig-, sinó també pels obstacles que aniran sorgint a l'hora de concretar el pol sobiranista.

PNB, Aralar i els independents d'Uxue Barkos saben què s'hi juguen si EA manté a Navarra els acords estratègics amb l'independentisme il·legalitzat. Legal o no, dins de Nafarroa Bai o fora, el nou partit d'Arnaldo Otegi i l'actual portaveu Txelui Moreno -per cert, sindicalista navarrès de LAB- pot esdevenir hegemònic entre els sobiranistes a la comunitat foral. EA li pot aportar un bagatge més que notable, però ningú no sap quin potencial electoral li queda en una comunitat foral on no hi ha hagut eleccions des del 2007 i on no ha tingut el desgast de compartir govern com sí que li va passar a Euskadi (cal no oblidar que l'exlehendakari Carlos Garakoetxea, tot i no tenir ja responsabilitats al partit que va fundar, és d'origen navarrès).

Tot i això, els seus socis a Nafarroa Bai prefereixen la ruptura de la coalició i quedar-se'n les sigles, per molt devaluades que en resultin. Potser perquè els dirigents d'Aralar creuen que aconseguiran un pes més decisiu, i sense noses alienes, en una coalició on només els pot fer ombra el PNB, amb molt poc pes organitzatiu i social a la comunitat foral: l'any 2003, el PNB va necessitar l'aliança electoral d'EA per aconseguir quatre diputats forals a Navarra, els mateixos que Aralar i Izquierda Unida (que van tenir més vots que la coalició PNB/EA), ja amb l'esquerra independentista il·legalitzada. Una vegada més, Navarra esdevé clau, doncs, per al futur dels set territoris històrics bascos.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat