Barcelona · Que una llei com l'espanyola de Partits Polítics, pensada no per fer justícia sinó per esborrar del mapa electoral un determinat tipus d'expressió política basca, sigui dubtosament democràtica, és certament motiu de preocupació. Però que, a més, s'apliqui de manera capriciosa i discriminatòria per humiliar el president del govern basc, precisament d'una radical trajectòria democràtica, i també al conjunt de les institucions polítiques igualment democràtiques, això ja és veritablement indignant. Perquè aquest és el cas que ens ocupa.


s veritat que estem parlant del funcionament d'un sistema judicial la imparcialitat del qual, per moltes i molt diverses raons, ha estat i està permanentment sota sospita. L'acceptació per part del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de la querella del Fòrum d'Ermua per les reunions del lendakari Juan José Ibarretxe amb dirigents de Batasuna, però també de membres del PSE amb Batasuna, i l'inici de la celebració de la vista oral, és a l'origen de tot el disbarat. Especialment dubtós, processalment parlant, és el fet de si els querellants poden considerar-se legitimats per posar la denúncia. I, sobretot, és políticament inacceptable que es pugui jutjar uns dirigents polítics per reunir-se amb membres de la il·legalitzada Batasuna, i en canvi no s'emprenguin accions contra els representats de l'Estat que es reuneixen, o que autoritzen les trobades, amb els mateixos objectius, amb terroristes confessos. Sigui com sigui, aquesta decisió fa dubtar de si es tracta d'un tribunal "del" o d'un tribunal "a" -per no dir "contra"- el País Basc.


Ara bé: el cas no comença ni s'acaba amb aquest Tribunal. El fet que el PP també s'hagi apuntat a la querella o la persistència de l'actual govern espanyol en el manteniment d'aquella llei de Partits, avalen políticament la seva actuació. Després ja pot anar dient Zapatero, a propòsit del conflicte d'Israel i Palestina, que el diàleg s'ha de mantenir en qualsevol circumstància! I, finalment, també hi ha el relat informatiu que ha elaborat llargament la premsa espanyolista i que serveix de coartada, si no d'estímul i exacerbació, a aquesta mena de decisions.


Com ha passat tantes vegades, però, no és segur que els resultats de l'operació d'assetjament siguin els que buscaven els querellants. L'afronta a les institucions basques, al seu president però també als seus partits, sol girar-se electoralment en contra dels provocadors. Sobretot, perquè la política basca, i aquest lendakari en particular, saben mantenir una gran dignitat en situacions d'intimidació, sense complaure's en el victimisme, com solem fer aquí. No serà només aquest sainet el que farà perdre o guanyar unes eleccions, és clar. Però no tinc cap mena de dubte que, al País Basc, sigui quin sigui el final de lafer, la majoria de ciutadans sabran llegir correctament el sentit d'allò que s'hi ha representat i el paper que hi ha fet cadascú.