Barcelona · Fa uns dies em cridava l'atenció unes declaracions de la vicepresidenta De la Vega en la que aquesta animava fervorosament a la Razón a continuar treballant per crear opinió (espanyola d'estat s'entén). L'endemà mateix i en un context totalment diferent com és el d'un programa d'entreteniment de T5 "Escenas de matrimonio" em sorprenia una altra afirmació . Aquesta en forma de comentari humorístic, però amb  implicacions encara  més sibil·lines i contràries  a aquells que humilment treballem per la consolidació de l' imaginari col·lectiu català, tot  intentant frenar l'escalada espanyolista dels mitjans estatals i l'absoluta negació i/o ridicaulització del fet diferencial català i basc que aquests practiquen: "Para de quejarte pareces un nacionalista" li deia un dels personatges de la serie al seu marit.


 D'acord que això no passa de la pura anècdota a la que no vull donar més trascendència de la que té, però cal que no oblidem que aquest programa en qüestió és seguit per milions de persones a Espanya i a Catalunya es troba entre els preferits pels televidents catalans i que si el guionista ha introduït tan "intel·ligent" comentari en el guió és o perquè realment s'ho creu o perquè vol que la gent així ho interioritzi.


Així doncs la reflexió que immediatament em ve al cap  tenint en compte  ,a més a més, que la maquinària de construcció i potenciació d'orgull espanyolista està en hores altes (qui ha pogut oblidar el bombardeig al que se'ns va sotmetre amb la participació i finalment victòria de la selecció espanyola a l'última Eurocopa) és si ens podem permetre continuar funcionant com fins ara o si més aviat hauríem sense més dilació establir les estratègies  per aconseguir  consolidar el fràgil imaginari col·lectiu català. Els mitjans de comunicació espanyols, no ho oblidem,  mentre nosaltres ens decidim si aquest imaginari és necessari, existeix  o si cal o no reforçar-lo  continuen treballant sistemàticament per fer de l'imaginari espanyol el de "todos"  i d'aquesta manera van folkloritzant i ridiculitzant cada vegada més les realitats nacionals diferenciades com poden ser la basca i la catalana. Els mitjans espanyols ja no s'amaguen hi opten obertament pel discurs de potenciar "l'orgull de ser espanyol" i critiquen i fins i tot criminalitzen a  aquells qe no comparteixen dita pertinença.

 

De totes maneres no voldria caure en el pessimisme i per això també vull remarcar que aquesta setmana el mateix president del Parlament, Ernest Benach, durant el seu discurs d'inauguració del   Fòrum espai català de Premsa remarcava precisament la importància  de constituir "un espai català de comunicació propi, plural i de qualitat que si tingui en compte la llengua catalana i la necessitat de la vertebració nacional del país".

 

 Per tant si ho tenim clar només cal que ens posem a treballar ja que molt em temo que si esperem gaire a fer-ho potser no hi haurà res a consolidar i la realitat diferenciada  catalana es limitarà a allò que els espanyols han volgut sempre que fos : la sardana, la barretina  i els panellets.