Barcelona ·
Sempre he pensat que la política permet desencadenar canvis sobtats i ràpids. Remors que no semblen res, petits canvis que es produeixen a la societat i que el nostre dia a dia apressat no ens permet calibrar, esclaten en sortir a la superfície, a l'escena política. Només cal recordar la caiguda del mur de Berlin i la sèrie d'esdeveniments inesperats que l'envoltaren.
Però perquè la política esdevingui escenari de canvis socials importants, cal que hi hagi qui vulgui arriscar-se i donar el cop de gràcia a les peces de dòmino que formen la cadena. Aquesta és una de les coses que hem vist que pot passar a Arenys de Munt.
La virtut de la consulta del dia 13-S és que ha esdevingut un exemple virtuós del que ha de ser una consulta per la independència. Simplement preguntant als ciutadans per la qüestió, els ciutadans responen participant i votant. I no passa res. s a dir, res de dolent. Perquè la concentració de Falange no ha passat de ser una nota folklòrica que ha aportat una mica més de color a la diada. I perquè l'organització de la consulta ha estat excel·lent, executada amb rigor i intel·ligència per persones absolutament somniadores.
Sí, no tinc cap dubte que J.M. Ximenis i Jordi Bilbeny són uns somiadors de truites que es deixen endur per les seves il·lusions. I sort en tenim. L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, ha estat també una peça clau en tot el procés. S'ha posat davant del poble d'Arenys de Munt i ha buscat en cada gest una nova aliança per a una causa que depassa l'àmbit municipal. Un munt de persones han treballat voluntàriament durant hores, i en tot moment hi ha hagut un gran esperit de rigor, de desig de triomfar gràcies a la feina ben feta. Ha estat tota una lliçó de democràcia.
A Arenys de Munt també hem après que només cal tenir il·lusió i gosadia per fer de la política un motiu de felicitat. El que s'ha viscut a Arenys de Munt aquest diumenge ha estat un gran esclat de felicitat col·lectiva. Cares somrients, persones grans il·lusionades com si tornessin a la seva joventut, persones buscant un record a peu d'urna, fent fotos o demanant paperetes per emportar-se... El que s'ha viscut a Arenys de Munt deu ser força semblant a l'estat d'emoció col·lectiva que es podria viure el dia que hi hagi una consulta vinculant sobre la independència. Un esclat d'alegria que només pot proporcionar la democràcia, és a dir, la certesa que cadascú pot participar, que cadascú hi té alguna cosa a dir. Sense imposicions i sense coaccions. Avui Arenys de Munt ha estat la festa democràtica més feliç des de la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977. Aquest aspecte emocional de la democràcia no s'ha de negligir, perquè és l'autèntic nervi que transforma els interessos particulars en virtuts col·lectives. Ha estat una lliçó democràtica, com dic, i alhora una lliçó de com la política es pot fer al servei d'un anhel col·lectiu.
Tot això ho hem après a Arenys de Munt. Però encara ens falta aprendre moltes més coses. Com reaccionaran els partits polítics a la consulta? Canviaran la seva estratègia? Hi haurà més referèndums com aquest arreu del país? Tindran èxit? Realment es formarà una bola de neu que anirà creixent? Fins a on? Algun partit plantejarà una consulta per la independència a tot el país? Quan? Com? La política catalana encara pot donar sorpreses?
