Barcelona · L'inici del curs polític no podia haver estat més esperançador i contundent per als qui treballem i desitgem un futur de llibertat i sobirania per a la nació catalana. D'una banda, hem tingut l'oportunitat de veure una Diada acabada amb una manifestació on la societat civil organitzada es presentava de forma unitària amb un lema clar i contundent: Som una nació, volem estat propi'.

Dos dies després, a Arenys de Munt, hem vist altra vegada una societat civil decidida i desacomplexada i, per una vegada, una part significativa de la classe política amb representació parlamentària fent costat a aquesta iniciativa pel dret a decidir. Un dels principals valors polítics de la consulta d'Arenys és que ningú s'ha atrevit ni ha pogut dibuixar una línia divisòria entre esquerres i dretes perquè el fet nacional ha obligat tothom a ocupar el seu lloc. Obligats a triar entre Catalunya i Espanya hem vist un bloc format per Convergència, Esquerra, Iniciativa i les CUP, mentre que l'altra banda hi hem trobat el PSC-PSOE, la Falange, el Partit Popular i Ciutadans.

La Diada i la cita d'Arenys de Munt ens deixen una lliçó que cal llegir i d'entendre: demanen un esforç d'unitat i complicitat entre les formacions polítiques de clara i diàfana adscripció nacional catalana, d'acord amb els anhels expressats per la societat civil organitzada. Una societat civil que n'està farta de dobles discursos i d'excuses caduques per justificar els pactes que, ara i abans, han fets els partits catalans amb els partits espanyols i que no ens permeten avançar en el camí de la llibertat i la sobirania que Catalunya necessita. Arriba l'hora de la coherència nacional, arriba l'hora de finiquitar la via estatutària, arriba l'hora de la nostra sentència és la independència' i ens cal reclamar esforç, determinació, generositat i coherència a totes les forces que es mouen entre el nacionalisme i l'independentisme.

Ens cal aprendre d'una societat civil que en ambdós casos ha sabut anar junta, sense retrets i sense mirar el retrovisor. s important que la classe política catalana hi sigui ja que, si no ho fa, corre el risc de quedar fora de joc, amb el pas canviat i instal·lada en un món cada vegada més endogàmic i aïllat. La societat civil, la gent del carrer, sabem que sense ells, sense sumar-nos tots, serà impossible assolir el nostre objectiu. El capital d'il·lusió i d'esperança que hem copsat durant la Diada i que hem viscut a Arenys no pot ser dilapidat amb excuses partidàries de vol gallinaci.

Ha arribat l'hora de saltar el mur i totes les mans i tots els cervells ens són necessaris. La lliçó d'Arenys ens parla de la unitat catalana que ens fa forts i guanyadors, i d'una Espanya amb la que no hi ha diàleg ni entesa més enllà de la comunicació de la independència de Catalunya.