Barcelona ·
Artur Mas s'ha tret un as de la màniga i ha presentat un candidat que reuneix molt bones condicions per fer de la campanya de les eleccions europees un afer menys tediós que de costum. Potser el que hi pot fer menys negoci és el mateix Ramon Tremosa. La política és una aposta de risc. Hom està exposat constantment a les crítiques i fins i tot als atacs personals.
Però no tinc cap dubte que Tremosa pot aportar coses bones a la política, malgrat que sigui a costa del seu paper d'analista. Des d'aquest paper ha estat capaç d'introduir nous conceptes en la política catalana. No dic que ell inventés el concepte de dèficit fiscal, però li ha sabut donar una vessant pedagògica que ha estat determinant perquè aquest tema agafés la centralitat que té avui en la política catalana, i de retruc en la política espanyola 'malgrait lui'.
Malgrat la seva militància a CDC, que va trencar pel darrer pacte de CiU amb el PP, Tremosa és d'una nova generació de catalanistes que no es queden atrapats per les sigles de partit. Una generació que no porta càrregues simbòliques i emocionals vinculades a la Transició, i que mira cap endavant amb una ambició inèdita en el catalanisme recent. El catalanisme del segle XXI passa per aquesta generació, que ja ha produït tants resultats en la societat civil (una generació que esperàvem que ERC captés de forma natural, però que només ha fet a mitges en casos realment exitosos. I segurament aquesta manca d'aposta per captar els bons referents ha pesat en els seus resultats polítics i electorals).
Però el que més esperances pot oferir la figura de Tremosa, més que els plantejaments, és l'estil. Més transparent, més documentat i sobretot més comunicatiu. Tremosa segurament traurà moltes lliçons del seu pas per Estrasburg. Lliçons que es poden convertir en nous plantejaments per al catalanisme del segle XXI.
