Barcelona · s tant important (encara) la televisió que tots els candidats la desitgen. I fan bé. Altrament no existeixen. Però, atenció, el cara a cara televisiu és una altra cosa, un format únic. I davant el 28-N, la majoria de raons desaconsellen la realització d'un cara a cara televisiu entre Mas i Montilla.

Se m'acudeixen almenys set raons en contra. Primera, el model paradigmàtic dels EUA respon a unes eleccions presidencials, i no és el cas. Segona, el model (esporàdic) espanyol s'emmarca en un sistema pràcticament bipartidista, i a Catalunya el ventall de formacions és molt més plural. Tercera, és ja previst un debat a sis a TV3 per a l'inici de campanya: ¿desautoritzaria el canal públic el debat a sis amb un posterior debat a dos? ¿Com justificar una opció tan  reduccionista de l'únic canal públic català de gran audiència? Quarta, el model EUA basa l'eficàcia en dos supòsits: la realització de tres debats cara a cara (no dos, ni un) i una realització neutra, independent de cap cadena televisiva.

Aquí, ¿es donarien aquestes condicions? Quinta, encara que només fossin un o dos debats i amb cobertura d'algun canal privat, el sistema televisiu català en fa impossible la realització: ¿seria 8TV el canal adequat, o es trobaria algun canal espanyol disposat a fer per al cas l'oportuna desconnexió en català? Sisena, el model EUA del triple cara a cara presidencial està pensat per oferir un coneixement contrastat de la personalitat dels dos candidats a un immens i heterogeni país: a Catalunya, ¿no coneixem per activa i per passiva Artur Mas i José Montilla? I setena, vistes les enquestes i coneguts els dos personatges i les seves habilitats davant les càmeres, ¿algú dubtaria del vencedor? Així, doncs, ¿a qui pot interessar un cara a cara Mas-Montilla? Només a CiU.