El nacionalisme català fa anys que es renova. Si no, ja fa temps que hauria deixat de ser un referent. La virtut i alhora el defecte del catalanisme és que és un referent molt ampli, que s'estira com un xiclet des de les files del PP (sí, ells també l'havien arribat a reivindicar en l'era Piqué) fins a l'independentisme de vegades ambigu d'ERC.
Crec que Artur Mas, que per a mi és un gran polític, amb el seu gest ha fet una cosa molt important. Ha pres nota dels canvis que s'han produït en l'esfera política, i ha ressituat CDC en el nou llenguatge polític del catalanisme. O més ben dit, a les portes d'aquest nou llenguatge, que es basa en conceptes com "sobirania" o "dret a decidir". No sé si es poden considerar expressions del catalanisme, o més aviat de l'independentisme, que durant els últims anys també ha sabut crear un seguit d'expressions i de referències més o menys ambígües amb la intenció d'atraure gent de tots els sectors.
Precisament, l'expressió "el dret a decidir" no és de Mas, sinó d'una Plataforma que incita els catalans a mobilitzar-se per defensar la nació i les institucions. Aquesta apropiació de l'expressió per part de Mas és el símptoma més clar del triomf d'aquest sobiranisme/independentisme obert. I el que he trobat a faltar en el discurs de Mas és precisament la independència com horitzó institucional de Catalunya.
O és que Artur Mas defensa encara que Espanya és el marc on Catalunya podrà desenvolupar-se plenament com a país i com a societat cohesionada? Una altra cosa són les estratègies de cada partit. Mas ofereix l'estratègia de construir país, de fer encara la nació. Em sembla bé. No és pas un mal plantejament per a la gent d'aquest país, per a la necessària cohesió social. Però la qüestió institucional no es pot defugir, és també una qüestió urgent. Perquè d'ella en depèn el desenvolupament de Catalunya.
El context del catalanisme ja fa temps que ha canviat. Des del moment que ERC ha esdevingut un partit de govern, amb totes les limitacions que es vulgui, i ha continuat plantejant l'horitzó de la independència per Catalunya, no es pot pretendre fer propostes que es quedin a mig camí sense oferir una solució institucional clara, contundent. Precisament aquest és el clam que cada vegada es fa sentir més des de la societat civil, si fem cas del que va passar a la jornada organitzada per Òmnium el dia 10 de novembre.
Ara bé, només que ERC i CDC apliquessin el criteri del dret a decidir fins a les últimes conseqüències al Congrés de Diputats, provocarien una crisi força important en el model actual d'encaix de Catalunya a Espanya. I de moment no semblen pas disposats a fer-ho.
