Barcelona · S'acosten les eleccions catalanes i això vol dir que comencen a ser més comuns les discussions entre amics i coneguts sobre qui votarem i en què ens basem per emetre aquest vot. I cada cop que sorgeixen aquests temes recordo les dues raons per les que no milito a cap partit: el fanatisme (de debò el partit en el que milites SEMPRE ho fa tot bé?) i els tòpics (hi ha temes recurrents que haurien de deixar de repetir-se com si fos un dogma).

s evident que els ciutadans no podem estar pendents de tot ni dominar tots els temes -per això escollim representants polítics-. Jo no tinc la més mínima idea de com construir el clavegueram d'una ciutat, del recorregut que ha de seguir un autobús, de la reforma que li cal a un carrer o com organitzar un nou Centre d'Atenció Primària. Així, admeto que el meu desconeixement sobre el que fan o deixen de fer els polítics és bastant gran. De fet, exceptuant els polítics i els tècnics que treballen amb ells, ningú sap gaire cosa del que passa en política. Els ciutadans doncs, prenem les decisions de vot en funció de la intuïció més que no pas basant-nos en un coneixement fonamentat. I per acabar d'arrodonir aquest cacao mental només ens falta afegir l'acció dels mitjans de comunicació.

Per evitar aquests comportaments (parlo de fanatismes partidaris i adhesions intuïtives) el que ens cal són elements que ens permetin valorar l'acció d'un govern en funció de criteris racionals. Em refereixo a indicadors que permetin fer comparacions entre ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes i tot organisme públic que ho requereixi (les llistes d'espera per una operació són majors o menors que abans?, la seguretat ciutadana ha augmentat o disminuit?, tenim més ciutadans en risc d'exclusió social o menys? destinem més a sanitat o menys? ...). I no només això, també hem de saber el que ens costa cadascuna de les polítiques dutes a terme per garantir l'eficiència de les Administracions Públiques. Aquesta falta d'informació és la que el votant substitueix per la seva intuïció a l'hora de determinar si les coses van millor o pitjor del que anaven abans.

Perquè és un dret. Els ciutadans tenen el dret de saber en què s'inverteixen els seus diners i si la inversió és realment eficient. Tot això presentat en forma d'indicadors quantitatius (la política de partits peca massa de qualitativa i poc de quantitativa) per comparar de forma racional i científica qui ha estat o pot ser millor gestor de la res publica. N'hi ha que d'això en diuen Open Government.