Barcelona · Des de l'oposició, amb una amnèsia col·lectiva total de l'època en que governaven, fa més de dos anys que se'ns ha dit que el president Montilla o el conseller Castells acceptarien les almoines que determinessin el PSOE i l'Estat.

Han anat passant els mesos, i ni el president ni el conseller han cedit, per sorpresa de l'oposició i els seus entorns mediàtics i intel·lectuals, i també, per part d'amplis sectors sobiranistes que tenien, tenen i possiblement tindran una desconfiança històrica vers el PSC i la seva condició de partit nacional català.
Però Montilla i Castells, l'un amb el seu estil discret i l'altre amb un cert cansament, han mantingut posicions, tot i les pressions internes de la crosta socialista' que ja hauria cedit, fins i tot, la roba interior. Tot plegat, però, col·loca el PSC en una situació difícil, perquè sap que per un cantó s'hi juga la seva lleialtat amb el PSOE i el seu projecte d'estat, i per l'altra, la lleialtat amb el país, que està canviant a un ritme vertiginós. Ningú ja creu amb l'entelèquia del federalisme, amb el partit amic, o amb un Zapatero desprestigiat.

Falta, doncs, que el PSC faci el pas històric que molts creuen que no farà mai: el de convertir-se en capdavanters de l'esquerra nacional catalana juntament amb la resta de les forces que avui composen l'Entesa, tot i la lògica coordinació estratègica amb el PSOE i el Partit Socialista Europeu.

A més, cal tenir en compte les carreres personals. El president Montilla, que és un èxit d'ell mateix, però també de la generació Reventós, Pujol, Benet i Candel, ha de ser conscient de la seva responsabilitat, del seu exemple, que pot ser un símbol perquè Catalunya segueixi sent un sol poble. I el conseller Castells s'hi juga també la catalanitat, el seu perfil professional i el seu futur com a home que ho ha donat i ho dóna tot per aconseguir un bon finançament per Catalunya.

Jo sóc independentista, ja ho vaig dir a Montserrat a la fundació de CDC, quan ser-ho era una individualitat estrambòtica. I avui que l'independentisme ha entrat amb força a la nostra societat i és un signe de normalitat i pluralitat, vull creure que el president Montilla i l'amic Castells sabran complir amb el país.

El que no és acceptable, però, és que aquelles persones que en el passat van cedir amb converses de cafè i negociacions inconfessables, avui, amb l'amnèsia col·lectiva que els caracteritza, vulguin desprestigiar dues persones que estan resistint.

Temps tindrem sinó compleixen amb el seu deure històric per criticar-los, per posar-los en qüestió. Però avui cal estar darrera del president de la Generalitat i del conseller d'economia per tal d'aconseguir els màxims possibles en l'estatut i el finançament. I això no vol dir de cap de les maneres renunciar a un esdevenidor que, vulgui o no vulgui l'estat, comportarà irremediablement la nostra plena sobirania nacional.