Barcelona ·
No puc deixar de començar aquestes línies sense tornar a demanar disculpes, una vegada més, per l'error patit dies enrere al Congrés a l'hora de votar la LOFCA. En una sessió absolutament caòtica i pròpia dels germans Marx,
en què les votacions es repetien i alguns diputats quedaven segrestats als ascensors, hi va haver un error humà per part meva i, després d'haver votat en contra en una primera votació, quan es va haver de repetir, en ple desordre general, vam acabar dient sí a la LOFCA en la creença d'estar votant el fons de compensació per a les Illes Canàries. El nostre vot erroni no va canviar el resultat a favor o en contra de la votació, però tothom sap el que CiU en pensa del nou sistema de finançament que ens ha estat anunciat com la salvació de tots els mals i, en realitat, no fa altra cosa que incomplir i desnaturalitzar l'Estatut. Una vegada més, doncs, demano disculpes.
Dit això, hi segueix havent moltes altres qüestions urgents per les quals lluitar. Una d'elles és la morositat. Sembla com si el Govern Zapatero no tingui cap interès en acabar immediatament amb els retards a l'hora de cobrar i que tant perjudiquen les petites i mitjanes empreses i també els proveïdors de les administracions. Temps enrere el Congrés va aplaudir la iniciativa nostra de lluitar contra aquesta xacra, exigint que les administracions paguessin a un màxim de trenta dies, i els particulars a seixanta. Però ara sembla que el Govern, amb això del projecte de llei d'economia sostenible, ho està retardant sense cap necessitat i fent molt de mal a l'economia. Espero, però, que podrem impulsar-la aviat a la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme, perquè, de debò, aquesta mesura ara és més necessària que mai.
L'altra qüestió de la qual en parlarem en pròximes setmanes és l'enganyifa de la rebaixa de l'impost de successions. Després del vodevil negociador dintre del mateix tripartit, hi torna a haver -com en el pacte de finançament- una gran diferència entre allò que proclama la propaganda i allò que, de debò, és la realitat legal. En parlarem amb detall, òbviament, però d'entrada cal recordar que seguirem sent l'únic territori en què aquest impost seguirà sacsejant les famílies a cada defunció. I el que és pitjor, la suposada rebaixa s'ha diferit en el temps, de manera que en qualsevol defunció de l'any 2010, si fa no fa, el peatge seguirà essent el mateix. Amb el perill, i ho anirem veient, que la Generalitat augmenti els coeficients mínims de valoració dels immobles i allò que ara es rebaixa, sigui apujat per la porta del darrere, sense fer soroll, però amb resultats letals. En parlarem ben aviat.
I acabo desitjant un molt bon Nadal i que el 2010 porti a tothom feina i prosperitat. Tant de bo!
