Barcelona · Les veus més carques de la política i la premsa espanyola fa temps que posen en qüestió el nombre d'empleats públics de les comunitats autònomes. s la seva forma de tirar la pedra i amagar la mà, de qüestionar l'existència de les comunitats autònomes, que té l'arma definitiva en els magistrats del Tribunal Constitucional. En cap moment se'ls sent o veu cap referència a la duplicitat de personal que en força àmbits de poder manté el Govern espanyol, la qual cosa fa cara i ineficient l'administració per al ciutadà.

Fa temps que aquesta preocupació corre pels passadissos del Govern català, i el conseller Josep Huguet ho ha xifrat recentment en 100.000 funcionaris, la part fonamental dels quals es troben a la ciutat funcionarial de l'Estat per excel·lència, Madrid. Si ens aïllem de la cridòria i deixem de banda els altaveus interessats que dia rere dia omplen diaris, tertúlies i televisions, qualsevol ciutadà entén que si l'estat es descentralitza el centre ha d'anar fent-se més petit. Aleshores, per què quan les competències sobre Cultura estan tan traspassades com les de Sanitat o d'Educació, els ministeris del ram no desapareixen o ni tan sols s'aprimen respecte el funcionariat que tenien fa trenta anys?

En plena crisi econòmica s'ha estès la cantarella que hi ha massa administració, administracions i empleats públics. Però molts d'aquests que repeteixen farisaicament la cançó, al cap de poc seran els primers que es queixaran perquè falten mestres, falten policies o bé personal sanitari. I resulta que estem parlant de tres col·lectius d'empleats públics que precisament pertanyen a la Generalitat, no a l'Estat. Els missatges mesetaris (en una sola direcció, per descomptat) ens volen fer combregar amb rodes de molí però aquí en som les víctimes que en patim les conseqüències.

L'origen centralista de la situació s'amaga amb la mateixa intenció amb què es traspassa l'assumpció de la retallada del dèficit ordenat per Europa. Si l'administració central espanyola és, i de llarg, la principal causant del dèficit que cal corregir, per què el Govern espanyol ha d'ordenar que l'assumeixin principalment les comunitats autònomes?

s la mateixa falta de lleialtat institucional històrica que es repeteix en les comunicacions radials amb el km 0 a Madrid, i que en definitiva acaba pagant el ciutadà d'aquests territoris amb una minva de serveis i de prestacions, d'infraestructures i de benestar que, si vol i pot, ha de pagar un altre cop pel seu compte.

Cal demanar i exigir, i segurament ara més que mai, que les administracions siguin eficients i eficaces, servicials i capaces de modernitzar-se, però cal assenyalar d'on prové la duplicitat i exigir que el responsable assumeixi la seva responsabilitat. Traspassar-la com s'ha fet sempre és el més fàcil i més demagògicament rendible, però també el més car per a una ciutadania catalana que paga els seus impostos i que ja va prou ofegada econòmicament.

Perquè, a més, el Govern espanyol reparteix les càrregues a totes les comunitats de forma igualitària i no hi ha proporcionalitat en la mesura. Mentre Extremadura té un 30 per cent de funcionaris en relació amb la població, Catalunya té un percentatge que és menys de la meitat, el 12 per cent, en una societat molt més dinàmica i econòmicament més forta.

Són moments de crisi econòmica i socialment es té prou assumit que s'han de fer sacrificis, però no es pot desmantellar l'administració pròpia ni permetre que ens la desmantellin. I per què no comencen a reduir despeses amb la rescissió de contracte dels professionals d'un ofici inversemblant fora d'Espanya com és el de botxí estatutaire?