Barcelona · "Si ve la més petita retallada de l'estatut de Catalunya, l'hem de defensar com sigui, perquè a la que deixem tocar un fil de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l'anirem perdent tota, i hauran estat inútils tots els esforços de tantes generacions per arribar a l'estatut que tenim avui, i a aquest Parlament i a aquest govern de Catalunya".
(Francesc Macià)

Després de quatre anys d'espera se'ns ha notificat que finalment hi ha sentència del Tribunal Constitucional en relació amb l'estatut. I com era de preveure la resolució no només no aporta res de bo sinó que és un atemptat contra la sobirania de Catalunya. El text declara inconstitucionals quinze apartats o incisos d'articles, anul·la un article, i restringeix la interpretació de vint-i-cinc articles o apartats d'articles i quatre disposicions addicionals. Per tant, estem davant d'una profunda transformació de l'estatut que va aprovar el poble de Catalunya en referèndum.

La primera consideració que en faig és que el fet que el Constitucional retalli i reinterpreti el que havien pactat les Corts de l'estat i el Parlament de Catalunya i, insisteixo, que el poble català havia ratificat en referèndum, és un cop que desacredita el mateix sistema institucional de l'estat espanyol. I com ja vaig dir fa uns anys, ho he anat mantenint al llarg de tot aquest temps i avui ho repeteixo amb tota la convicció, aquesta sentència provoca una greu crisi d'estat. Això és així perquè d'una banda s'ha trencat un acord -l'estatut era un pacte que havien establert els representants del poble de Catalunya amb els representants del poble d'Espanya-, i de l'altra, perquè s'ignora la voluntat de la ciutadania catalana.

Davant de tot això, la resposta al veredicte del TC ha de ser defensar la dignitat de les institucions catalanes i del conjunt de la nostra nació, i ha d'expressar de manera clara i ferma que el poble català exigeix respecte a la seva voluntat d'autogovern i a la seva condició de nació. La nostra dignitat nacional està en joc. De la mateixa manera, la resposta ha de sumar el major nombre possible de forces per evidenciar que compartim la voluntat de defensar els interessos de catalanes i catalans amb una unitat com la que es va aconseguir quan es va aprovar l'estatut, el 30 de setembre de 2005.

La sentència del TC vol restringir la nostra identitat i la nostra capacitat democràtica de decidir el que som i el que volem ser. Doncs bé, cap estat no és lliure si no accepta la llibertat dels pobles que el componen per decidir democràticament el seu futur. I quan el poble de Catalunya aprova en referèndum l'estatut està decidint quin futur vol. El president Macià ho deia els anys trenta. Per tant, avui, recordant Macià, remarquem que no deixarem que toquin cap fil de la llibertat de Catalunya.